Per a alguns, la visita tenia un regust nostàlgic; hi havien treballat durant anys i era com tornar a casa. Per a d´altres, sobretot per als més joves, suposava tota una descoberta. Fos quina fos la seva relació amb la fàbrica, aquest divendres a la tarda una setantena de persones van recórrer amb interès i curiositat tots els racons, edificis i instal·lacions de la Pirelli, que va obrir les seves portes en la primera visita pública després del tancament, l´any 2010. El recinte, de 200.000 metres quadrats en total, s´ha pogut visitar en comptades ocasions: el 2000, quan la fàbrica celebrava el 75è aniversari, i el 2013, en unes jornades restringides a professionals del sector TIC.

Organitzada per la cooperativa MBICI, l´Ajuntament i la mateixa empresa, l´activitat d´ahir era la principal novetat de les Jornades Europees de Patrimoni de Manresa: per l´indret i pel mitjà de transport utilitzat, la bicicleta, que va servir per desplaçar-s´hi i per fer la part final del recorregut.

A dos quarts de sis de la tarda, hora de trobada, els ciclistes ja ocupaven la plaça Sant Domènec. Després de les indicacions de Josep Tomàs, un dels impulsors -«ocupeu un sol carril, no correu!»- grans i petits van començar a pedalar cap a l´entorn industrial. En arribar, però, les bicis van quedar aparcades, ja que la major part de la visita es va fer a peu.

Abans de trepitjar les instal·lacions, els responsables de l´empresa van dividir els assistents en dos grups d´una trentena llarga de persones cadascun. Com si es tractés d´una classe d´història, mentre uns passaven pel museu els altres recordaven en una sala el passat d´una fàbrica amb una llarga trajectòria, des de l´any 1889. Més tard va arribar el moment de recórrer tots i cadascun dels racons en un autèntic viatge en el temps: els magatzems, l´edifici d´oficines, els exteriors, la zona que voreja el riu -amb la presa que movia les turbines de generació elèctrica- la nau Banbury, de 22 metres d´alçada -on un ciclista, antic treballador de manteniment, va recordar en veu alta la seva feina- i també les zones de valoració de pneumàtics.

Malgrat que la visita estava plantejada com una mirada enrere, molts dels visitants van mostrar interès per la situació de hub logístic actual. «Com funciona, ara, la comercialització? Quantes empreses hi ha? Quanta gent sou?», preguntaven alguns d´ells, encuriosits.