"Parlo de les revolucions ajornades"

El periodista i escriptor Xevi Sala ha guanyat el Prudenci Bertrana amb "I ens vam menjar el món"

26.09.2016 | 07:56
Sala ha guanyat el Bertrana en imposar-se a 72 originals presentats

Una novel·la de Xevi Sala que segueix la pista d'una cèl·lula comunista que opera pel Baix Empordà, I ens vam menjar el món, es va endur el 49è premi Prudenci Bertrana, dotat amb 30.000 euros. L'autor, periodista i escriptor, que ja va quedar finalista del mateix premi l'any 2010 per Les causes perdudes, defensa que "cal conservar els ideals" i que la ingenuïtat, contràriament al que està establert, "no és una feblesa".

Xevi Sala (la Bisbal d'Empordà, 1955) fa ballar en les mateixes pàgines personatges reals i altres d'imaginats, com ara un humil pescador i un soldat "imperial" nord-americà, mentre reconstrueix les contradiccions dels anys en què el govern espanyol franquista, que no es fiava dels americans, va autoritzar l'establiment de la base Loran de l'Estartit i de Radio Liberty a la platja de Pals.

Amanda Lear, de visita a casa de Dalí, o l'actor Kirk Douglas, en el rodatge a l'Empordà d''El far de la fi del món', són flaixos en una història que "no deixa de tenir un vernís Forrest Gump" i que té com a banda sonora la música de Raimon, Ovidi Montllor o Brassens.

L'autor explica que la novel·la no es posiciona contra les bases dels nord-americans a l'Empordà, que, al cap i a la fi, quan van marxar, van deixar uns terrenys salvats de l'especulació immobiliària. "Qui queda malament és el govern espanyol, que té encara avui aquestes bases en un estat lamentable d'abandó, i no dóna cap facilitat perquè els municipis les aprofitin, metàfora de com l'estat espanyol tracta Catalunya".

La història se serveix del flashback per transitar entre l'actualitat i els anys 70, a les darreries del franquisme i la guerra freda. Gira al voltant de les vivències de Kirk Barrera, un soldat americà, i Gori Vilar, un pescador comunista, entre els quals es forja una amistat particular. Les seves peripècies permeten a l'autor abordar temes com l'antifranquisme, les acaballes de la guerra freda o "seguir la pista d'una cèl·lula comunista, integrada entre d'altres pels dos personatges, que es dedica a fer de les seves al Baix Empordà". Però més enllà d'això, Xevi Sala també aprofita el relat per tractar-hi altres qüestions: "parlo de les revolucions ajornades, de voler menjar-se el món i no morir en l'intent".

Amistat entre antagonistes

El periodista gironí considera que, de les quatre novel·les que ha escrit, 'I ens volíem menjar el món' és la més "llegidora". Assegura que el relat parteix de tres idees i un escenari. El lloc és clar: l'Empordà. I les idees, ell mateix les enumera una per una: "d'entrada, que dels pitjors antagonistes, com són un pacifista i un soldat, en poden sortir les millors amistats", "que els veritables herois són els anònims" i que "la ficció pot tafanejar dins la realitat essent versemblant".

L'escriptor també assegura que I ens volíem menjar el món -que sortirà publicada al novembre sota el segell de Columna Edicions- demostra el valor de "les segones oportunitats".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 
Enllaços recomanats: Premis cinema