Francisco Paesa és una personalitat de carn i ossos, però sembla una figura de ficció concebuda per algun mestre de la literatura d´espionatge. Aquest home enigmàtic i inquietant assoleix la notorietat pública quan es veu embolicat en l´afer de Luis Roldán, l´exdirector de la Guàrdia Civil, que el busca perquè l´ajudi a fer desapàreixer els milions de l´Estat que ha robat. Però qui era exactament aquest aventurer i exagent secret del govern español, estretament connectat amb les xarxes i persones més dubtoses?

'El hombre de las mil caras' intenta respondre aquest interrogant i reconstrueix una trama envitricollada (i verídica) que podía haver parit perfectament John le Carré. La filmografía d´Alberto Rodríguez s´ha anat decantant pel thriller i, així, després de les notables 'Grupo 7' i 'La isla mínima', arriba aquesta minuciosa disecció de la intriga alambinada que va acabar enfrontant el misteriós Paesa amb el govern de Madrid.

El director español exhibeix novament la seva bona mà en el gènere policíac i ens captiva amb una narració precisa, una posada en escena vigorosa i una impecable descripció (convenientment ambivalent) de tots els seus personatges, incorporats per un repartiment summament compacte on excel.leix l´inmens Eduard Fernández ( va guanyar la Conxa de Plata al millor actor a Donostia).

Tanmateix, 'El hombre de las mil caras' no és una obra rodona perquè la seva panoràmica de la realitat històrica ( i de la inmersió en les clavegueres de l´Estat) resta massa tèbia i poruga i no vol aprofundir amb la causticitat necessària en la conjuntura política i inmoral d´on van sorgir éssers tan torbadors com Roldán o Paesa.

Perquè el cinema espanyol té encara tantes dificultats per atrevir-se a posar el dit a la nafra més dolorosa?