'Offenbach forever!'. El compositor alemany és, de moment, el més fidel company de viatge de la Companyia Bratislava, sorgida de l’Institut del Teatre, i amb el manresà Albert Ruiz (1984) a les seves files. Després de l’èxit de la seva primera producció, 'La gran duquessa de Gerolstein' (nominada als Butaca al millor musical i millor actor de musical, per a Ruiz; als Premis de la Crítica i als BroadwayWorld Spain), la Bratislava va decidir reincidir amb Offenbach i amb una nova opereta còmica, 'La vie parisienne', que fins ara no s’havia representat en català, i que ells han traslladat a la Barcelona del segle XXI com 'Oh my God Barcelona!'
Aquesta crítica satírica del turisme de masses, de la ciutat-aparador per al turista i del paradís per als timadors es va estrenar el mes de febrer passat a l’Auditori de Barcelona; va fer temporada al Maldà i actualment està de gira per Catalunya. Dissabte arriba a la Sala Gran del Kursaal avalada per les bones crítiques: «la rebuda de 'La gran duquessa de Gerolstein' va ser fantàstica i hi havia un punt de por de no superar el llistó amb la segona producció». Però no ha estat així. 'Oh my God Barcelona!' s’ha definit de pas endavant en la carrera artística d’un quartet de socis molt ben compenetrat (Anna Arena, Laura Pau, Mònica Portillo i el mateix Ruiz). I amb molt bons «padrins», explica somrient Ruiz, a la terrassa del Kursaal. Quins? «Paco Mir, Lloll Bertran i Mercè Arànega, que ens ha ajudat molt».
Ruiz juga aquest cap de setmana a casa, en un teatre que coneix de dalt a baix. Va estar dos anys al teatre Conservatori fent d’acomodador i, des de la reinauguració del Kursaal, al teatre del Passeig. Ara n’és el cap de sala. Actuar a Manresa és fer-ho al davant «de la família, dels amics i de tothom qui no ha pogut anar-te a veure a Barcelona, a la capital del turisme», diu amb ironia. A 'Oh my God Barcelona!' és l’Arnau, un barceloní que ha acabat la carrera, que no troba feina «i que continua vivint a casa dels pares». La solució per viure bé és «lligar-se una pijeta». I aquí entra la Lady, de la reialesa anglesa, que arriba a Barcelona i que serà l’objectiu de l’Arnau. La troca s’embolicarà a partir d’aquí. Un segle i mig després de 'La vie parisienne', el tema del turisme és de plena actualitat. Per a Ruiz, «Barcelona ha agafat el relleu del París de llavors».
Si hagués de triar tres característiques que definirien la Bratislava serien «disciplina, meticulositat i ganes de menjar-nos el món». Ells són quatre i busquen actors i directors per a les seves produccions. Segons Ruiz, cadascú té una especialitat: Laura Pau «és molt tranquil·la, periodista i s’encarrega de la comunicació»; Anna Arena prové de Belles Arts, «és una cantant increïble i és qui fa les traduccions i adaptacions de les músiques»; Mònica Portillo «serveix per a tot; és la que tiba i ens aporta aire fresc» i ara ha tornat a la companyia després d’haver rodat a TVE 'Acacias'. I ell? «Jo sóc molt cap quadrat i vull abraçar-ho tot». La tasca de producció és cosa seva, enginyer químic de formació, Ruiz es va iniciar en el teatre als 21 anys amb Mireia Cirera i es va emmirallar amb Egos Teatre.
Exportar-la a Madrid
Decidits a especialitzar-se en Offenbach i a continuar apostat per l’opereta en «versió anglosaxona: els mateixos actors són també els músics», Ruiz creu que l’èxit de la companyia es deu al fet que els seus espectacles agraden tant «als amants dels musicals com dels vodevils teatrals». Sense oblidar la part lírica però «amb una adaptació moderna». La Bratislava ha passat «d’haver de trucar portes» a que els soni el telèfon. De moment els han proposat dos projectes nous i han d’estudiar la viabilitat de traslladar 'Oh my God Madrid!' als Teatros del Canal. «I si finalment en podem viure?».
