Reunió de jaquetes gruixudes i mostrari de paraigües. La doble inauguració, a cel descobert, de la Fira Mediterrània de Manresa, ahir, va fer protagonista la façana de l’ajuntament... i la pluja. Però, sobretot, i s’ha de dir, als valents i valentes que van aguantar el sobtat descens de la temperatura i van fer un acte de fe per no marxar a casa; i és, clar, als artistes, que van suportar, a l’inici, una pluja persistent. I amb un somriure. Sota cobert es preparava la tercera inauguració del dia: els acordionistes Kepa Junkera i Chango Spasiuk, al Kursaal i amb entrades exhaurides.

La dansa dels noruecs Frikar amb la música en directe del trompetista Raynald Colom, i el mapping del Cadàver Exquisit, va perillar fins al darrer moment, però després del potent xàfec de mitja tarda, la treva semblava llarga. Però no. Faltaven 3 minuts per a les 8 del vespre quan el coreògraf Toni Mira (artífex de la unió del Cadàver Exquisit i, segurament, una de les persones que més va patir, ahir) va animar la gent reunida a la plaça (poc menys d'un terç) a apropar-se a l’escenari instal·lat al davant de l’entrada de la casa gran. Barrejat entre el públic, el coreògraf noruec Hallgrim Hansegård es va atansar a l’entarimat. Des de l’interior de l’ajuntament sortia la seva companya de ball, Anita Langødegården. I just en aquell moment tornava la pluja. Però cap problema. Darrere, obertura de paraigües; davant, començava l’espectacle. Hansegård i Langødegården, somriure permanent, van dansar sense manies en un escenari moll propici a esquinços i caigudes desafortunades. Més perillós que, segurament, dansar amb uns arnesos penjats de la façana de l’ajuntament.

En un dels balcons, Raynald Colom semblava conjurar el mal temps fent sonar de manera vibrant la seva trompeta des d’un dels balcons de la casa consistorial. Dansa contemporània amb les notes d’El ball de la civada, de La dama d’Aragó i El cant dels ocells, de Pau Casals, combinat amb música pròpia del carismàtic trompetista franco-català. El duet va pujar al capdamunt del consistori i, des d'allí, penjats, amb casc inclòs, va oferir la part més plàstica i espectacular d’una dansa que expressava una bonica història d’amor, amb moviments estilitzats, amb piruetes al vol, i sincronitzats amb les notes de Colom; el casc li va caure a Anita Langødegården, però l’espectacle va continuar per acabar, tots dos, abraçats, cap per avall.

El muntatge, creat expressament, era una coproducció entre la Fira Mediterrània i la mateixa companyia, que també es podrà veure avui i dissabte. Millor, si és possible, sense l’amenaça de les incòmodes gotes de pluja. Era la primera vegada que Colom i els noruecs treballaven junts, i la idea d’unir l’avantguarda de la dansa amb la banda sonora de recognoscibles cançons tradicionals catalanes, va rebre el beneplàcit del public. Amb sonors aplaudiments i xiulets d’admiració. S’ho valia.

Minuts després, el mapping del Cadàver Exquisit va irrompre sobre la façana de l'ajuntament. Es buscava un espectacle col·lectiu, creat amb un poema de David Carabén, la música de Cabo San Roque, la veu enregistrada de Mercè Sampietro i la participació de quatre parelles d’avis de la Nostra Llar de Valldaura. Tot plegat amalgamat per Toni Mira, que va dirigir els passos de ball dels avis en els assajos. Els seus rostres i els seus moviments enregistrats van protagonitzar la projecció. Ahir no era festa major però les paraules de Carabén no deixaven espai per al dubte: «Davant la foto del racó/ on sempre és festa major/ ja no et sents tan sol».

I al final, als quatre balcons, les quatre parelles d’avis van ballar en directe mentre els gegants de Manresa irrompien a la plaça i els capgrossos treien el cap des des finestrals més elevats de l’edifici. Avui i demà, la façana de l’Ajuntament també farà festa major.