Fins i tot els assaigs van generar expectació ahir a la tarda a Sant Domènec. Minuts abans d'entrar en acció, els acròbates de la companyia Estropicio posaven la musculatura a punt amb arriscades piruetes i feien girar el cap als centenars d'espectadors que esperaven que, a l'altra meitat de l'espai, on s'alçava un doble trapezi de 5 metres d'altura, comencessin les emocions fortes amb el Duo Toni & Mila. Un rere l'altre, els dos muntatges circenses van exhaurir la capacitat de convocatòria de l'espai i van convertir la cèntrica àgora manresana en el símbol de l'èxit de l'aposta per convertir les places en el punt calent de la Mediterrània. Un propòsit iniciat l'any passat que ahir va viure un esclat de participació ciutadana.

Somrient, David Ibáñez, director artístic de la Mediterrània, feia unes fotos amb el seu telèfon mòbil al grup Hora de joglar poc després de les 5 de la tarda, a la plaça Europa. L'hora era més propícia a la sobretaula o la migdiada, però el directe enèrgic de la banda de la Garrotxa no donava cap concessió al sopor. No hi havia més d'unes dotzenes d'espectadors, i la jornada començava a enlairar-se. Uns metres més avall, a Sant Domènec, el professor Karoli s'envoltava d'uns centenars d'espectadors en una nova funció de L'home roda. Ibáñez, aleshores, ja anava cap al Sielu, on va comprovar com el local quedava petit per escoltar el flamenc del duet format per la cantant Rosalía i el músic i productor Raul Fernández Refree. El tren agafava velocitat i el principal responsable de la programació feia cara de felicitat.

La vista a vol d'ocell de Sant Domènec a mitja tarda oferia un aspecte immillorable. El Duo Toni & Mila va evolucionar amunt i avall de la corda amb l'habilitat de qui camina sobre terra ferm: els assistents alçaven al cap i sospiraven amb cadascun dels exercicis que executaven a quatre i cinc metres del terrat. Només van ser deu minuts, però d'una intensitat comparable a la que van desprendre els Estropicio a continu-ació, amb les tombarelles amb el cos estirat de l'acròbata que aterrava sobre els braços dels companys d'escena com a plat fort.

Sant Domènec esclatava de públic, però tampoc es quedaven curts altres escenaris com la Plana de l'Om, on els Tirallongues de Manresa -malauradament no van poder assolir el 4 de 8- i els Xicots de Vilafranca van protagonitzar la jornada castellera d'enguany, i la plaça Major en una nova representació nocturna de l'espectacle de dansa vertical de la companyia noruega Frikar dance. Davant de l'ajuntament, novament uns quants centenars d'espectadors van aplaudir la reedició del muntatge inaugural de la fira d'enguany. La circulació per l'eix entre els dos espais es va anar espessint a estones per la nombrosa concurrència.

Però quedava la rúbrica, la cita que a la vora de 700 persones no es van voler perdre: els guipuscoans Tio Teronen Semeak. No hi havia més gent mirant perquè era físicament impossible. Al centre de la plaça de Sant Domènec, una quinzena de músics i ballarins van presentar un espectacle tan singular com aplaudit: el maridatge entre l'aurresku, ball folklòric basc, i la música pop, amb cançons com Mi gran noche, de Raphael -moment top de la fira d'enguany-, Billie Jean, de Michael Jackson, i Ai se eu te pego, de Michel Teló. Una barreja divertida que va merèixer, fins i tot, un bis.