Es diu Marc Buxaderas, té 17 anys i és d´Aguilar de Segarra. La paràlisi cerebral que té fa que visqui la vida damunt d´una cadira de rodes, però no per això ho fa de manera menys intensa. Actualment estudia batxillerat humanístic a l´Institut de Santpedor, i aquest dissabte al migdia, al pati del Teatre Kursaal, es va convertir en una de les estrelles de la Fira Mediterrània d´enguany, amb un monòleg -'Posa un discapacitat a la teva vida'- que va sorprendre per l´espontaneïtat, l´expressivitat i una naturalitat genuïna que va arrencar rialles i aplaudiments entre el públic. L´objectiu, assegura, és aconseguir la normalitat i «reivindicar la integració de les discapacitats a la societat»; per això va pensar que els monòlegs «eren la millor manera de fer-ho».

En clau d´humor i sense complexos, Buxaderas va repassar diversos comentaris i situacions quotidianes que ha viscut aquest estiu: des dels cursets de natació, on hi havia una nena que plorava sistemàticament cada cop que ell es tirava a la piscina -«resulta que tenia un trauma amb la sèrie de televisió 'La Riera', on el marit de la Mercè mor ofegat»- fins a les aventures d´un viatge a Londres. Va fer broma, també, de la possibilitat de convertir-se en el nou Messi del futbol. «Potser seria qüestió de parlar amb el Luis Enrique perquè em trobi un lloc al costat del Douglas». I fins i tot hi va haver espai per un missatge clar i reivindicatiu: «no feu servir mai més la paraula minusvàlid. Hauria de ser pecat capital: aquí no hi ha ningú que ho sigui, de minusvàlid!».

La idea dels monòlegs, diu, feia molt temps que li rondava pel cap, però no l´havia explotat mai. «Ara ja fa uns mesos que m´hi dedico, i en tinc set de penjats al meu canal de YouTube. Mai m´hauria imaginat que seria avui aquí; aquesta era l´oportunitat que esperava per donar-me a conèixer», deia minuts abans de la seva actuació, la tercera que fa. El seu pare, que l´ha animat a fer aquest pas endavant i l´ajuda amb els guions, afegia que el seu fill també fa xerrades a les escoles per explicar que «els discapacitats tenen el mateix dret que qualsevol altra persona a fer qualsevol activitat», i que cal «perdre la por i adonar-se que no són gent peculiar».

També aquest dissabte, al teatre Conservatori, es va poder veure el projecte berguedà Orquestra Integrada, amb una norantena de músics, estudiants i persones amb diversitats funcionals.