El dramaturg i actor italià Dario Fo, Premi Nobel de Literatura del 1997, ha mort aquest dijous als 90 anys en un hospital de Milà, on es trobava ingressat des de fa uns dies per problemes respiratoris, segons els mitjans de comunicació italians.
Fo va néixer el 24 de març de 1926 en el petit municipi de Sangiano, província de Varese, al nord d'Itàlia, i, encara que va estudiar pintura i arquitectura, és principalment reconegut per la seva faceta de dramaturg, la qual cosa li va suposar el premi Nobel de Literatura de l'any 1997.
Durant la seva carrera va estar acompanyat per la seva esposa, l'actriu Franca Rame, qui va morir el 2013, amb la qual va conformar un binomi intel·lectual consagrat essencialment a un teatre polític i satíric amb el qual van narrar els problemes de la societat del seu temps.
Durant la seva llarga trajectòria Fo va publicar més de cent obres teatrals, que ell mateix interpretava i nombrosos llibres.
L'últim text que va publicar, el setembre passat, tractava sobre la figura del científic Charles Robert Darwin, 'Darwin ma siamo scimmie di parte di pare o di mare?' ('Darwin, som micos per part de pare o de mare?' i que contenia preguntes sobre l'origen de la vida i estava il·lustrat amb els seus dibuixos.
També en el llibre que va publicar poc abans de complir 90 anys, 'Dario i Dio' ('Darío i Déu', Ed.Guanda), en el qual dialoga amb la periodista Giuseppina Manin, el premi Nobel s'interrogava sobre la religió i l'espiritualitat des d'un punt de visa irònic i satíric, característiques que sempre han definit les seves obres.
El 1969 va estrenar una de les seves obres teatrals més aplaudides i influents, 'Mistero Buffo' (1969), en la qual aborda alguns passatges bíblics a l'estil dels joglars medievals.
El 1970 va presentar una altra de les seves obres mestres, 'Morte accidentale di un anarchico' (1970), en la qual rememora l'estranya mort del partisano Giuseppe Pinelli, que el 1969 es va precipitar des d'una finestra de la Prefectura de Policia de Milà, on estava detingut.
Activisme polític
El seu activisme polític va ser especialment rellevant en els convulsos Anys de Plom, entre els setanta i els vuitanta, quan va crear l'organització 'Soccorso Rosso Militant' per proporcionar assistència legal als militants de l'esquerra empresonats.
En la dècada dels noranta va estrenar 'Il papa i la strega' (1990), obra en la qual representa un pontífex autor d'una encíclica inversemblant en la qual defensava l'alliberament de la droga, el control de la natalitat o el retorn de l'Església a la pobresa.
Els dards de Fo van en totes direccions, des de la defensa de la desobediència civil a 'Aquí no paga ningú' a la història alternativa del descobriment espanyol d'Amèrica en 'Isabel, tres caravel·les i un cascavell'.
Un fragment de 'Mistero Buffo', una de les obres més aplaudides i influents de Dario Fo.
