Si algú creua els dits i arrufa el nas quan relaciona poemes musicats amb el clàssic so cantautor que continuï llegint. Perquè ara no enganyarem ningú si reconeixem que no serien, aquests, els gèneres que obrin les portes a nous públics. Serà un revulsiu el CD 'Els arbres que m´estimo', que inclou onze poemes musicats per Xavier Serrano amb so electrovuitanter? Com a mínim ho provarà. La sorpresa acompanya.

La història comença quan Xavier Serrano (1969), en un acte de Tocats de Lletra de l´any passat, comentava als organitzadors la seva predisposició a participar en un recital futur. Yolanda Esteve, tècnica de Cultura, va fer evolucionar el missatge fins a convertir-lo en un disc, el primer del festival. La idea era diàfana: musicar poemes però amb un so que es diferenciés del «cantautor tradicional». De discos d´aquests, ja n´hi ha, i d´excel·lents. Esteve li va proposar un so més pop, tipus Palance (el grup de Serrano, a punt de treure un nou treball), però el music manresà, precisament per això, va buscar allunyar-se´n. I l´electrònica és molt àmplia, diu. Va pensar en estils actuals, com el reggaeton, però va considerar que «ràpidament podrien quedar desfasats». Així que, tenint en compte el pressupost i els recursos -en aquesta vida sempre es topa amb la realitat- , va decidir que un so «retro dels vuitanta, tan passat de moda com ara ja vintage» podria ser la solució al problema.

Serrano presentarà en directe els temes del seu nou disc, aquest divendres a les 21h a la sala El Sielu. L'entrada és gratuïta i els assistents rebran, com a obsequi, un exemplar d''Els arbres que m'estimo'.

Els poemes musicats, un per un

1.- «Posidònia». De Mireia Calafell ('Tantes mudes'. Catarroja: Perifèric Edicions, 2014). «Una cançó estiuenca».

2.-«Lied». De Lluís Calvo ('Selvàtica'. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, 2015). «Inspirada en la banda sonora de Drive, molt tecno dels 80».

3.-«Els arbres que m´estimo». De Laia Noguera (inèdit). «Sense tenir res a veure, el tema té un aire de la cançó 'Vertigo', de Mini Mansions, on participa Alex Turner (Arctic Monkeys)»

4.- «Miracle». De Jaume C. Pons Alorda ('Les deixalles del desig'. Eivissa: Can Sifre, 2007). «M´imagino un 'I Will Survive'».

5.- «Fer memòria». De Biel Mesquida ('Com passes d´ocell a l´aire', 2004). «Va sortir sola. Són tres acords, senzilla i funciona. De vegades, com més fàcil...»

6.- «Cafè Laie». De Manuel Forcano ('Corint'. Barcelona: Proa, 2000). «Fascinant la idea final. És una de les dues cançons, amb 'Fer memòria', que recuperaria, adaptant-les, per a Palance».

7.- «A tu». De Josep Piera ('El temps trobat'. Alzira: Editorial Bromera, 2013). «Per estructura, supermusicable. Amb un fragment de 'Tu', de Tozzi. Molt divertida».

8.- «Per si de cas». D´Àngels Gregori (Inèdit). «Per acabar el concert, ballable».

9.- «Escoltarem la música». De Carles Morell (inèdit). «Música sòlida, greu i despullada».

10.- «Fes-me l´aigua». De Joan Duran (inèdit). «Un acord de sol. Musicalment ´happy´ xoca amb la profunditat del text».

11.- «Amb coratge». De Míriam Cano ('Ancoratge'. Edicions Terrícola, 2016). «Primer ritme, després melodia. Experiments».