Si a un espai que ha perdut el seu ús original, com l'Espai Memòries del Museu Comarcal, li sumem quatre dones poetes (Míriam Cano, Teresa Colom, Àngels Gregori i Sònia Moll) que l'habitaran de nou amb les seves paraules, arribarem a un primer esbós d'un projecte poètic. Si hi afegim el diàleg que establiran amb la creació audiovisual de la compositora Laura Casaponsa vestides amb dissenys confegits expressament per Eva Soto, el llenç es completa. Es tracta de Deshabitades, una producció del festival literari manresà Tocats de Lletra, que s'estrena avui (20 h, Museu Comarcal) amb vocació de continuïtat. La idea és incorporar, explica Àngels Gregori, encarregada també de la coordinació literària del projecte, noves veus per representar el muntatge en nous espais desahabitats del territori: naus, fàbriques...

L'espectacle que avui s'estrena parteix d'aquests espais en desús per, amb les paraules de les poetes, la música i les imatges de Casaponsa, tornar-los a habitar. D'una manera efímera, durant l'estona que dura l'espectacle, 50 minuts. Entenent el lloc com a espai de transició; després, tornarà a ser el que era. O canviarà en l'imaginari de l'espectador.

Totes les poetes tenen en comú, diu Gregori, el concepte de "territorialitat" en la seva obra. Les protagonistes recitaran cinc poemes que transiten pel concepte de "llar" (com a territori físic, emocional, de gènere), remarca Gregori, i que conflueixen en temàtiques universals com la família, l'amor, la fragilitat, la mort, l'absència... "La prioritat", però, explica Casaponsa, directora del projecte, és "el recital poètic". Ella, amb la música, les projeccions i la il·luminació, oferirà "un embolcall per crear una atmosfera que sigui la porta d'entrada a la part més sensorial" de l'espectacle. Tant la música com la imatge han seguit, diu, "processos creatius paral·lels". La música és "electroacústica" i remet a "l'abstracció, s'empelta"; les imatges, filmades pel director de fotografia Diego Dussuel, que també s'encarregarà de la il·luminació de Deshabitades, són totes extretes de la natura: llum, fulles, aigua, però un cop muntades visualment "també molt abstractes". La creació audiovisual, diu, "és el resultat de treballar amb imatges i sons i manipular-los".

Les quatre poetes ocuparan l'Espai Memòries sense interactuar entre elles, únicament i, incidint en el concepte d'habitar o deshabitar, empaquetaran o desempaquetaran caixes. I per què vestides de blanc? La idea, remarca Gregori, neix de "simular un llençol, una peça que forma part de la casa i que contrasta amb un espai obscur" com el Memòries.

Deshabitades es divideix en quatre blocs d'imatges i música. És un espectacle amb taquilla inversa (l'espectador decideix, en finalitzar el muntatge, quin és el preu que ha de pagar) i els guanys del taquillatge es destinaran al PEN Català per finançar projectes d'escriptors refugiats.