A la Fira del Llibre de Bolonya de 2015, Dents de lleó va obtenir una menció especial com a llibre de no-ficció. En aparença, aquest semblaria un llibre de coneixements, de no-ficció, que narra visualment el cicle de la vida de les dents de lleó, amb unes il·lustracions descriptives i unes imatges paisatgístiques, gairebé fotogràfiques, sense cap intenció personal i artística, a primera vista.

La disposició de les imatges a les pàgines, guanyant espai i color a mesura que avança la història, i la seva relació amb el text, però, desvien l'aparença inicial i la guien cap a la d'un àlbum il·lustrat. I la intencionalitat, el missatge, el porta el text al seu interior. Un text que va repetint una mateixa idea, i gairebé una mateixa frase, amb ben poques variants, a cada pàgina: «les dents de lleó són dents de lleó». Amb tan poc text, amb tan poca diversitat de vocabulari, i unes imatges descriptives, comunica un missatge molt potent sobre la personalitat de cadascú, sobre la idea de cuidar cadascú el seu autèntic jo. Un llibre que enganya, deliberadament, però que amb ben poc, amb una simplicitat descarada i una aparença mínima, comunica i es fa observar molt. I no us enganyo!