El ple de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha ratificat la nova Ortografia de la llengua catalana, que inclou la polèmica reducció del nombre d'accents diacrítics a només 15, un més dels proposats inicialment (sòl/sol). De tota manera, el nou document introdueix un nou matís quan estableix el "caràcter discrecional" del diacrític per a aquelles ocasions en què sigui necessari. Els responsables de l'IEC van detallar ahir que s'acceptarà, doncs, l'ús d'accents diacrítics ja no inclosos en la llista oficial (com dóna/dona o néta/neta) en casos de transcripcions d'usos metalingüístics, en textos medievals, expressions puntuals o enunciats aïllats (titulars de premsa o etiquetes).

La institució va defensar aquest dimarts que la nova Ortografia és "enraonada" i acordada "per consens" que no busca imposar-se de manera "taxativa". Així, l'IEC esgrimeix que no és més que una actualització dels aspectes de l'ortografia que havien estat qüestionats i que ara s'integren en un sol tractat. El president de l'IEC, Joandomènec Ros, va assegurar que és "positiu" que el català "generi rebombori", però considera que se n'ha fet "un gra massa". "S'ha parlat de precipitació. La secció filològica ha treballat en la gramàtica durant 20 anys", va defensar Ros. S'obre ara un període de quatre anys perquè els canvis es coneguin i s'integrin.

Un quinzè accent diacrític

En relació amb la proposta d'Ortografia presentada a la sessió plenària del 29 de setembre, l'IEC ha introduït en la versió final només dos canvis. D'una banda, s'inclou un quinzè accent diacrític pel monosíl·lab sòl/sol. De l'altra, el mot erumpent no s'escriu més amb "rr" contràriament al que s'havia recollit a l'inici.

La institució ha atès i "valorat" tots els comentaris crítics rebuts, especialment els que els han fet arribar acadèmics i/o filòlegs, segons va exposar la presidenta de la secció filològica de l'IEC, Maria Teresa Cabré, que va defensar que en cap cas han actuat "des de la prepotència o l'autoritarisme". Cabré va aprofitar per negar que hi hagi hagut lluites internes a la secció per la qüestió dels diacrítics i va insistir en el "consens" amb què en el ple de l'IEC de dilluns es va aprovar el document final (tots els vots favorables menys una abstenció).

Tant el president de l'IEC, Joandomènec Ros, com Maria Teresa Cabré i el responsable d'Ortografia de la secció filològica, Vicent Pitarch, van defensar la reducció d'accents diacrítics com una "evolució" normal de la llengua. Cabré va indicar que la proposta no ha sortit "del no-res" sinó que és fruit "d'una demanda acumulada" a les oficines de l'IEC, que ha trobat oportú encarar coincidint amb el centenari de les normes ortogràfiques, i davant la imminència de l'acabament de la nova gramàtica. Al seu torn, Pitarch va destacar que han abordat la qüestió no amb l'ànim "d'embolicar més la troca" sinó d'intentar simplificar des de la "racionalitat i la reducció".

El 3 de novembre és prevista a la seu de l'IEC una sessió informativa sobre la Gramàtica i l'Ortografia a la qual estan convidats representants de l'àmbit de l'escriptura, de col·legis professionals, dels departaments de filologia de les universitats catalanes, d'institucions i de l'administració, entre d'altres.

4 anys d'adaptació

L'aplicació de la nova normativa es farà d'acord amb el departament d'Ensenyament i altres estaments que han de fer "efectiva" la norma, va explicar Cabré. El marge d'aplicació definitiva tindrà un període màxim de quatre anys que s'adapta al ritme propi de renovació dels llibres de text educatius. Durant aquest temps, i amb la normativa publicada ja a partir del 2017, l'IEC arribarà a acords amb els diferents àmbits professionals i amb les administracions per anar implementant l'obligatorietat de complir la normativa.

Els canvis en l'ortografia

Entre els canvis més significatius que es proposen en l'Ortografia de la llengua catalana, són la reducció de la llista de mots amb accent diacrític, que es limiten només a 15 monosíl·labs. Són un més dels 14 que es preveien inicialment, ja que s'hi ha afegit sòl/sol. A més a més, s'escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats, com adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.

També passen a portar guionet alguns mots compostos prefixats entre el prefix i un sintagma. Així, exdirectora general passa a ser ex-directora general. En els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l'adverbi "no", s'escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats. S'escriuen aglutinats i sense guionet un sensepapers, a matadegolla i clocpiu, i aglutinats i amb guionet déu-n'hi-do i déu-n'hi-doret.

Els mots que porten "r" passaran a portar-la doble quan el so apareix entre vocals precedit d'un prefix o d'un radical, com "arítmia" que esdevé "arrítmia", per exemple. En la ratificació, però, s'ha inclòs una modificació per al mot "erumpent", que en portarà només una atenent a raons etimològiques.

La nova Ortografia també suprimeix la dièresi en els derivats cultes acabats en "-al", com fluidal, laical, helicoidal o trapezoidal.

Aiatol·là, blog o cànnabis

A banda d'aquests canvis, s'han incorporat entrades noves com "aiatol·là", "blog" o "cànnabis", i s'han modificat gràficament mots com nietzschià, que esdevé nietzscheà, o sèquia, que passa a ser séquia.

També s'han resolt alguns dubtes en relació amb antropònims i topònims (Dèbora, Raül, Rubèn; el Figueró, Montgrony, Binibèquer) i sobre uns quants neologismes i manlleus freqüents de grafia vacil·lant que encara no recull el DIEC. És el cas de lèxic patrimonial com "cotó-en-pèl" o "menys-estimar"; manlleus com fitnes, gòspel, gruyère, off the record; i compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre.