La història de solidaritat internacional que va transcórrer durant la Guerra Civil Espanyola i que el periodista manresà Jordi Finestres va revelar en el llibre 'El xalet de Puigcerdà' (Ara, 2012) s'estrenarà aquest dijous en el seu format de documental al prestigiós festival Seminci de cinema d'autor, que celebra aquesta setmana a Valladolid la seva 61a edició.

El projecte, impulsat per quatre alumnes de la universitat Pompeu Fabra i titulat 'La distància dels noms', ha servit per localitzar vuit supervivents de les cases d'acollida d'infants que es van posar en marxa el 1937; i ara els seus autors estan orgullosos que hagi estat seleccionat per entrar a concurs en la sessió Doc España 2016, segons explica Cordelia Alegre, una de les directores.

A l'hora de moure el treball, els responsables van decidir començar pels festivals "més importants", perquè, per exemple, la Seminci demana que no hagi estat estrenat prèviament a l'estat. Per a Alegre, té sentit presentar-lo en una secció documental en un certamen estatal perquè "es tracta d'un tema que afecta bastant aquí i es pot entendre més la història. Sempre hem tingut al cap la Seminci i ja en teníem la data apuntada".

Per als impulsors de 'La distància dels noms', només el fet que el documental hagi estat seleccionat a concurs per la Seminci ja és destacable perquè "dóna crèdit a l'obra, i ara serà més fàcil moure-la en el circuit de festivals, també internacionals". Competeixen amb vuit treballs més que tracten temes com l'esclavitud, l'obra de poetes o cineastes, la denúncia de la violència o descriuen drames humans. Tenen expectativa de rebre el premi, dotat amb 6.000 euros? "El nostre és un documental molt d'autor, i competirà més pel contingut que no pas per la forma, perquè no hem tingut grans mitjans. Però la història és potent".

Sense imatges d'arxiu ni veu en off, La distància dels noms combina la recerca dels novells cineastes per treure a la llum aquesta història que havia quedat sepultada pels temps amb les entrevistes realitzades a vuit antics beneficiaris del projecte PLAN, que va fundar el periodista britànic John-Langdon Davies i uns companys preocupats per la dissort dels més febles i innocents en plena contesa armada. El projecte va finançar l'estada de 400 nens i nenes en un seguit d'habitatges, el centre neuràlgic dels quals va ser la torre Anglaterra de Puigcerdà, i va implicar personalitats tan rellevants com Frank Sinatra, Ingrid Bergman, Gary Cooper, Ava Gardner, Peter Ustinov i Eleanor Roosevelt.

A més dels vuit supervivents de les cases d'acollida -Delfina López, Anna i Clementina Peinó, José Joaquín Montalbán, Pilar i Isabel Caron, Magdalena Julián i Pablo Gómez Baranda-, el documental també dóna veu a Jean Taft Bandler, filla dels padrins novaiorquesos de les germanes Peinó, que van ser estadants de Puigcerdà. La cinta, que va finançar la postproducció amb 8.000 euros de micromecenatge, ja l'han vista els protagonistes i els mecenes, "i ha generat reaccions molt bones".