La lúcida i contundent denúncia del masclisme que l´escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie exposa al llibre Tothom hauria de ser feminista és lectura obligatòria per als estudiants de setze anys de Suècia. La notícia és un dels arguments que circulen per les pàgines de Curs de feminisme per microones (Ara), de la periodista Natza Farré, guionista de l´espai d´humor La competència (Rac1) i coneguda per les intervencions que va dur a terme en la darrera temporada del programa televisiu .Cat (TV3). Farré va presentar el llibre dimarts a l'auditori de la Plana de l´Om de Manresa on va parlar de feminisme amb la monja dominica sor Lucía Caram.

La realitat ens proporciona contínuament exemples de masclisme. On som, ara mateix?

El llibre va sortir fa dos mesos i ja en podria fer un altre amb casos nous. (Farré ensenya la portada del dominical d´un diari on es titula que als 40 anys les dones encara poden ser «sexy... i als 50!»). Vivim en un despropòsit, però estem a l´inici de la revolució, cada cop hi ha més presa de consciència i s´assenyalen els masclismes quan apareixen. Hi ha molta gent que sent la necessitat de trencar les dinàmiques que afavoreixen el masclisme.

Per què afirma que el feminisme qüestiona el poder establert?

Perquè vol aconseguir un món just, i, per aconseguir-ho, el que hi ha ara se´n va en orris. I als que manen no els interessa. Fixem-nos en el cas de Grècia, que és flagrant. El primer govern Tsipras, la gran esperança blanca de l´esquerra europea, no tenia cap dona.

L´educació és la solució?

No ho sé... Fixa´t en la paradoxa nòrdica. Societats igualitàries i amb alts nivells d´educació tenen uns índexs de violència contra les dones molt alts. Diuen els experts que això és per l´alcohol, però això no em val. El problema és que no respectar les dones surt gratis. Mira l´Arias Cañete: en un debat va menystenir la seva oponent, i què li ha passat? Res, és clar: l´han ascendit a comissari europeu d´Energia i Acció Climàtica.

Què es pot fer per revertir la situació?

Primer, ser-ne conscients. I després, assenyalar sense por les actituds masclistes, avergonyir-les. No hem de defallir. Hi ha molts homes que no se senten còmodes en la cultura masclista.

Un món manat per dones aniria millor?

Vull creure que sí. Acumulem molts segles de guerres; els homes sempre destrueixen, les dones construïm, però no se´ns reconeix cap mèrit, ni als llibres d´història. Després de la Segona Guerra Mundial, totes aquelles dones que van ser tan importants a la rereguarda van ser enviades de nou a casa.

Les legislacions contra l´avortament són un indicador que anem endarrere?

Hi ha un retrocés molt bèstia causat per la crisi, i qui rep primer sempre són les dones. Arreu d´Europa creixen els partits feixistes i els grups neonazis. A Polònia, les dones van sortir al carrer i s´ha aturat la legislació contra l´avortament. Però, només han de sortir les dones? I els homes? Com pot ser que al segle XXI encara ens hagin de dir a les dones què podem i què no podem fer amb el nostre cos?

L´avortament, els comentaris d´alguns bisbes, alcaldes del PP que la diuen de l´alçada d´un campanar...

Mira el cas de la Maria Rovira, la regidora de la CUP. Va denunciar que l´havien assetjat al carrer i, en un tres i no res, va passar de víctima a sospitosa. Avui dia, als jutjats, per exemple, la dona agredida sovint és sospitosa d´haver provocat l´agressor.

Els greuges són arreu. Hi ha alguna actriu que no s´hagi mostrat nua en una pel·lícula o altra?

A Hollywood han quantificat la relació entre els diàlegs que tenen les actrius i les vegades que ensenyen el cos, i no té res a veure amb la mateixa estadística aplicada als homes. Les dones no parlen, només llueixen el seu cos!

Les quotes són bones?

No són desitjables, però sí necessàries per fer visible la feina de les dones.

Què respon als que justifiquen que a una persona se l´ha de seleccionar pels seus mèrits, no per una qüestió de gènere?

Que la reacció sempre és exigir que aquesta quota sigui per a una dona amb vint carreres, cinc idiomes i que treballi noranta hores. Però, a un home, això no se li demana pas!

A les presentacions del seu llibre hi van homes?

Hi ha més dones, però també vénen homes. Sovint es munten actes com el que faré a Manresa i només conviden dones a parlar, com si només fos cosa nostra. Hi hauria d´haver més homes parlant. Fixa´t en les eleccions nord-americanes: es diu que el masclisme de Trump li farà perdre vot femení. Però... el masculí no el perdrà? Em sap greu que es miri així. Amb el llibre intento crear consciència, perquè només així hi haurà canvis de veritat. La revolució feminista s´ha d´estendre a totes les cases i a les persones, i modificar el pensament com un tsunami lent.