L'activisme cultural, emmarcat en el camp de la música tradicional catalana, ha estat determinant perquè el sallentí Jordi Fàbregas i Canadell (1951) sigui el flamant Premi Bages de Cultura 2016. I és que el món del folk i la recuperació de la música popular catalana en els darrers quaranta anys no s'entén sense el seu nom. Fàbregas rebrà la distinció, que el situarà com el 34è Premi Bages de Cultura, el divendres 25 de novembre (20 h), al saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa. Ahir es va fer públic el premi.

Fàbregas explicava ahir a aquest diari que quan va rebre la trucada d'Òmnium Cultural del Bages -promotors del guardó- es pensava que seria per algun projecte de col·laboració. Però no. La trucada li anunciava una distinció que va rebre, "primer, amb molta sorpresa i, després, amb honor. Em vaig emocionar tot i que penso que, segurament, hi ha altres persones que també han picat molta pedra". Com ell, en el seu camp.

Impulsor del festival Tradicionàrius el 1988 i del CAT Centre Artesà Tradicionàrius el 1993, del qual és el director des del primer dia, el sallentí va participar en la fundació del grup de cançó i poesia La Roda, a Manresa, el 1967, on va coincidir amb músics, cantants i poetes del Bages i Berguedà, entre els quals Miquel Estrada i Ton Rulló, amb qui va crear, el 1973, l'històric grup Coses, que es va tornar a reactivar ara fa quatre anys i que, en la Fira Mediterrània d'enguany, va presentar nou disc amb la Cobla Sant Jordi, Així s'encenen al vent. L'orquestra l'Harmònica Brava (1979) i els grups de folk La Murga (1980) i Primera Nota (1987) són altres projectes del sallentí que, el 1990, amb Artur Blasco, Isidre Pelàez i Eduard Casals, va crear El Pont d'Arcalís, grup de referència en la divulgació de la cançó tradicional dels Pirineus.

L'objectiu de Fàbregas ha estat, diu, "saber d'on venim" a través de la música; pujar a un escenari i "fer de músic". Però no ha estat fàcil i, entremig, s'ha hagut de fer camí impulsant diferents projectes per recuperar el fil que es va estroncar amb "els anys de dictadura". Al davant, subratlla, Setze Jutges, Jaume Arnella o el Grup de Folk. Ara, diu, és un moment "esperançador". La distinció bagenca que rebrà Fàbregas s'afegeix al Premi Nacional de Música (1991), el Premi Nacional de Cultura Popular (1995) i la Medalla d'Honor de Barcelona (2006).

Els guanyadors dels premis Lacetània 2016

Premi Antoni Esteve per a estudis en el camp de les ciències naturals, de la salut, socials o filologia, o també sobre patrimoni artístic, documental o tecnològic, emmarcats en la Catalunya central. Dotat amb 1.500 euros per la família Esteve. Convocat pel Centre d'Estudis del Bages i Òmnium Cultural. El jurat decideix atorgar el premi a Glòria Ballús i Casòliva, pel treball: Joaquim Pecanins i Fàbregas (1883-1948): un exemple de músic dedicat a la música culta i a la tradició oral. La seva aportació a l´Orfeó Manresà. El jurat valora les aportacions inèdites que fa aquest treball d´investigació sobre un dels principals directors de l´Orfeó Manresà (1908-1918) de manera acurada, minuciosa i exhaustiva.

Premi Fundació Orfeó Manresà a una composició musical per a cor, per ser cantada en català. Convocat per la Fundació Orfeó Manresà i dotat amb 600 euros per Framun SA "Memorial Pasqual Piñot i Busquet". El jurat acorda per unanimitat deixar desert el premi, atès que cap obra presentada complia el nivell exigit per ser mereixedora d'aquest reconeixement.

Premi Pare Ignasi Puig i Simon per a projectes de recerca sobre la Manresa ignasiana, sobre l´estada de Sant Ignasi de Liola a Manresa (1522-1523), sobre la ciutat que el va acollir o l´empremta que hi va deixar. Convocat per l´Ajuntament de Manresa i dotat amb 1.000 euros per Tertúlies a la Cuina. Atorgat al treball: La dona a Manresa i Catalunya en temps d´Ignasi de Loiola (1491-1556). Proposta de revisitació dels ´Monumenta Ignatiana´ des d´una perspectiva de gènere, de Mireia Vila i Cortina. El jurat ha valorat que la proposta de treball presentada compleix plenament les bases del concurs. És un treball que permetrà omplir un buit important de coneixement en l´àmbit de la història i de la societat catalanes de l´època i que aborda un tema d´estudi nou en l´àmbit jesuític.

Premi Regió7 de Comunicació per a iniciatives informatives en qualsevol mitjà de comunicació social: premsa escrita, ràdio, televisió, vídeo, CD Rom o Internet, sobre temes de les comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, el Solsonès, la Cerdanya, l'Alt Urgell i el Baix Llobregat Nord. Convocat i dotat pel diari Regió7 amb 200 euros. És per a Josep Maria Casas i Sabata pel programa de ciència a l'abast de tothom, dirigit i presentat a l'emissora La veu de Navàs des de l'any 2000.

Premi Revista Dovella Treball de Recerca per a Joves a estudis sobre qualsevol aspecte de la Catalunya central, fets per estudiants de Batxillerat i Cicles Formatius, en l´àmbit d´humanitats i ciències socials i en el cientificotecnològic. Convocat i dotat amb 250 euros per als autors i subscripció a la revista Dovella per al professor tutor pel Centre d'Estudis del Bages. El jurat decideix atorgar el premi al treball Vi de tina de pedra seca. Un vi extremadament català, de Miquel Àngel Pérez Sáez, del qual és professora tutora Francesca Miquel, de l´IES Samuel Gili i Gaya, de Lleida. El jurat valora l´estudi que fa sobre la història i importància del vi al Bages, així com l´anàlisi de l´elaboració del vi autòcton en les tines al camp de pedra seca i la valoració que en fan diversos restauradors de prestigi.

Premi Sibelius-La Casa dels Pianos a la Millor Cançó per a una composició musical inèdita, amb lletra íntegrament en català. Convocat i dotat per l´establiment Sibelius-La Casa dels Pianos amb 150 euros i l´enregistrament del tema en estudi. Atorgat a l´obra: La crueltat de l´oblit, composta pel grup Il·lúria, format per Martí Senserrich (percussió i veus), Pau Senserrich (saxo alt), Ricard Cots (guitarra, baix i veus) i Steen Knudsen (piano i veu principal), pel seu text, l´originalitat i la frescor en la composició.