Després de l'èxit de crítica i públic de La niña de tus ojos, el cineasta Fernando Trueba va iniciar una etapa marcada per l'exploració en el terreny del documental, amb títols més que estimables com Calle 54 i El milagro de Candela. Les seves incursions en la ficció (a banda del film animat Chico & Rita) no esdevingueren, però, tan reeixides: ni l'adaptació de Juan Marsé a El embrujo de Shangai ni la de Antonio Skármeta a El baile de la Victoria.
Potser per aquest motiu (i seguint el que deia Hitchcock si les coses no surten bé, torna a allò que saps fer millor), Trueba decideix a La reina de España retornar als personatges creats en un dels films que més alegries li ha donat, La niña de tus ojos i, tot i que ara sense la complicitat en el guió del mestre Rafael Azcona, repetir la fórmula de comèdia coral amb lleugers tocs dramàtics. D'aquesta manera, tornem a trobar-nos amb Macarena Granada (Penélope Cruz), la gran estrella americana d'origen espanyol, la qual retorna a la seva terra després de divuit anys a Hollywood. L'actriu ha de rodar una nova pel·lícula en la qual encarnarà la figura de la reina Isabel la Catòlica.
En assabentar-se del seu retorn, Blas Fontiveros (Antonio Resines), que no havia tornat a Espanya des del rodatge de La niña de tus ojos, també decideix fer les maletes per retrobar-se amb alguns dels seus vells amics. Aquesta arribada, però, desencadenarà una sèrie d'esdeveniments que posaran a prova el rodatge de la superproducció. A banda de les figures de José Luis Alacaine en la fotografia i de Zbigniew Preisner en la banda sonora (compositor que havia col·laborat en la majoria de films de Kieslowski), La reina de España té també un elenc artístic de primer ordre: des de la figura central de Penélope Cruz fins a Antonio Resines, passant, entre d'altres, per noms com Neus Asensi, Ana Belén, Javier Cámara, Jorge Sanz, Rosa Maria Sardà i Santiago Se-gura.
