El risc d'obrir un armari és que et pot sortir una carta amb dedicatòria de Henry Miller, la compra de l'editorial Proa en ple franquisme per fer-la tornar a Catalunya, l'oferta a l'alcalde de Barcelona per portar les despulles de Carner a un cementiri de la ciutat o una nota del primer concert de Raimon a París. Els papers en qüestió són quatre de les llaminadures que van aparèixer dins de les caixes que Genís Sinca va remenar a la casa de Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona, 1916-1986) quan, reclamat perquè les seves hereves necessitaven un periodista per biografiar la trajectòria del pare, va descobrir un personatge inesperat: l'home que havia fet fortuna amb la crema d'afaitar Floïd havia estat alhora un catalanista compromès i un mecenes convençut que va intervenir en la fundació d'Òmnium Cultural i va apadrinar nombroses iniciatives patriòtiques en plena dictadura.
«En Cendrós ja parlava d'independència als anys 60», va explicar ahir Genís Sinca, comissari juntament amb Laura Cendrós de l'exposició que el Palau Robert de Barcelona dedica a la polièdrica obra de l'empresari. «Quan tothom va penjar senyeres, ell es va passar a l'estelada, i fins i tot va anar la Guàrdia Civil a treure-la-hi», va afegir l'escriptor i periodista manresà exemplificant les conviccions catalanistes del personatge, que en el seu moment va ser un dels fundadors de Banca Catalana, va crear el partit Esquer-ra Democràtica de Catalunya amb Ramon Trias Fargas i va donar viabilitat econòmica a les revifalles de la Gran Enciclopèdia Catalana i el Teatre Romea.
Olor de mascle
L'exposició s'estructura en sis àmbits que resumeixen la trajectòria d'un home que va fer fortuna amb la cara dels seus congèneres: concretament, amb l'afaitat. L'invent d'un perfum aromàtic per al rostre dels mascles va ser obra dels germans Joan Baptista i Emili Cendrós i Rovira, dos vallencs que van voler provar fortuna a Barcelona i van obrir una barberia a l'Esquerra de l'Eixample. El 1937, en JB va morir i el seu fill homònim, a només vint anys, va entomar el repte de convertir aquella fragància en un èxit internacional que en les dècades dels anys 50 i 60 es va arribar a exportar a mig centenar de països d'arreu del món.
«Va ser una revolució en la cosmètica masculina», va apuntar Sinca. No és en va que en entrar a les sala de les cotxeres del Palau Robert se senti la flaire de Floïd i evoqui a homes i dones una aroma familiar. El producte es continua comercialitzant i, des de fa tres anys, la propietat del famós aftershave pertany al grup Revlon.
Proa torna de Perpinyà
El punt de partida de la trajectòria de Cendrós com a mecenes de primer ordre de la cultura catalana és l'adquisició del segell editorial Proa, que Joan Queralt i Marcel·lí Antich van fundar el 1928 a Badalona. En uns inconfusibles volums de color taronja, van publicar grans firmes de les lletres universals com Dostoievski, Dickens i Zweig, i primeres plomes de la literatura catalana com Mercè Rodoreda i Prudenci Bertrana. Però la victòria feixista va escapçar la iniciativa, que va malviure a Perpinyà fins que Cendrós se la va fer seva el 1964.
«Em va impressionar molt la seva personalitat, era un home molt dinàmic», explica en un audiovisual Elvira Rey, qui va ser secretària adjunta de direcció d'Aymà Editora, un altre segell que Cendrós va adquirir i va unir a Proa. Sota aquesta firma va publicar les aventures de James Bond i autors de la talla d'Anaïs Nin i Henry Miller, qui va escriure al mecenes un agraïment per ser un «d'aquells estranys editors que realment estimen els llibres». No era en va el gest: Aymà va traduir al català El somriure al peu de l'escala amb una portada creada expressament per Joan Miró.
La catalanitat i l'empenta de Cendrós també van topar amb el règim, sempre atent a desqualificar tot allò que no s'ajustava als dictats morals del nacionalcatolicisme. En un altre document que s'ensenya a la mostra, el Ministerio de Educación y Turismo avisa Cendrós i Aymà de la denúncia interposada contra la novel·la Amor fora ciutat (1970), amb la qual Manuel de Pedrolo va tractar el tema de l'homosexualitat.
Mig 'quilo' per salvar la GEC
La trajectòria editorial de Joan Baptista Cendrós va continuar amb la compra d'Els llibres de l'Óssa Menor, un segell que tenia una cura especial de la poesia. Durant els anys 60 i 70, el patrocinador va estendre els seus tentacles en diverses direccions, una de les quals va ser la creació del Premi Sant Jordi de literatura. Tal com explica Sinca, va ser un «contrapès al Nadal, que estava dotat amb 150.000 pessetes», i es va establir la mateixa compensació econòmica per al guanyador.
El pas següent va ser la fundació d'Òmnium Cultural, que l'any 1961 van acometre cinc empresaris del país: Carulla, Riera, Vallvé, Millet i Cendrós. L'any 1972, els diners de Floïd van rescatar l'Enciclopèdia Catalana: 500.000 pessetes van servir per fer reflotar un vaixell sense rumb i posar-hi al davant l'adjectiu «Gran».
