El Centre Cultural la Creueta de Navarcles acollirà aquesta nit (21 h) la projecció de quatre projectes cinematogràfics de curta durada en el marc del Dia Més Curt-La Festa del Curtmetratge, una iniciativa que se celebra arreu del món. La vetllada, d'accés gratuït i no recomanada per a menors de 12 anys, tindrà una durada de 72 minuts i girarà a l'entorn dels temes de la identitat i la memòria.
L'organització de la trobada va a càrrec del Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles (CLAM), que s'afegeix d'aquesta manera a un projecte que va néixer el 2011 i que l'any passat es va estendre a mig centenar de països. La intenció és posar en relleu el valor cinematogràfic dels curtmetratges, uns treballs que sovint viuen a l'ombra dels seus germans grans, els llargmetratges.
La data escollida, a més, té el valor simbòlic que és el solstici d'hivern: per tant, el 21 de desembre és la data del dia més curt de l'any. Diverses ciutats d'arreu de Catalunya, com Puigcerdà, prenen part en la iniciativa, que va arrencar el cap de setmana passat i culmina avui, dimecres, amb festivals implicats com el Mecal, el Filmets, l'In-Edit, el d'Animació de Barcelona i el de Sitges.
La sessió d'aquesta nit a la localitat bagenca porta el nom de Perles i presenta quatre petites (de minutatge) grans produccions del gènere del curtmetratge. Els quatre treballs que es presentaran tracten la qüestió de la identitat i la memòria, i tres són fets aquest segle.
Corpo de Afonso (Portugal, 2013) és una peça de 32 minuts del realitzador João Pedro Rodrigues que planteja una pregunta inquietant: com devia ser el cos del primer rei de Portugal, Alfonso Enríquez? La història ha mitificat la seva figura, però l'enigme persisteix. Per cercar una resposta, el curtmetratge mostra el càsting al qual se sotmet els candidats a encarnar el físic del monarca.
Marie-Catherine Theiler és la directora de Trinkler (Suïssa, 2010), un curt de 10 minuts que proposa a l'espectador la recerca del nexe comú entre personatges amb oficis aparentment tan diferents com un òptic, un músic i un criador d'ovelles. Els Alps suïssos són el marc que acull aquesta història.
Una altra indagació en el concepte de la identitat individual és la que desprèn Madres (Espanya, 2006), una cinta de 22 minuts de Mario Iglesias. La trama presenta una mare que demana a un pintor un retrat del seu fill, mort als vuit anys. Però com a model li dóna un retrat del pare de la criatura.
El curt més antic, i el més breu, és Neighbours, de 8 minuts i del 1952, signat pel canadenc Norman McLaren. Dos veïns viuen en perfecte harmonia fins que entre les seves cases hi neix una flor bonica. La situació, aleshores, canvia.
