De Barroc Shop se´n van fer nou funcions a la sala Els Carlins, el 1980. Joan Torrens, que hi va interpretar el paper de Secundí, la recorda com la Innocentada que «va connectar més amb el públic que cap altra, i els actors prou feines teníem per aguantar-nos el riure». En dóna tot el mèrit al text d´Agustí Soler i Mas, que és considerat el pare de la farsa manresana (va escriure 42 Innocentades, moltes de les quals també va dirigir). Per això, i també per l´oportunitat històrica, Torrens ha decidit recuperar aquesta obra, rebatejada com a Barrock Shop per l´actualització de la música, per celebrar els 60 anys de la Innocentada. I, actualment, està immers en els assajos (que es combinen entre el Conservatori i els Carlins), ja que va ser designat per la Comissió Innocentada de l´Agrupació Cultural del Bages per dirigir l´espectacle.
Torrens, un home de teatre vinculat als Carlins que ja ha dirigit una de les farses manresanes (La profecia, l´il·luminat i el déu que els afarta, 2012), ha buscat «gent jove» per interpretar bona part dels múltiples personatges que protagonitzen aquest text, que té com a missatge la reacció del poble davant de l´immobilisme del govern, amb l´excusa d´un trio d´artistes que importen el Barroc, amb la seva ornamentació exagerada, davant del Renaixement, d´ordre clàssic. Un dels atractius que ha utilitzat el director a l´hora d´atraure nous actors és que enguany les funcions es faran al teatre Kursaal: «a tothom l´il·lusiona». Els artistes són interpretats per Adrià Torrens (Pere Jan), Ivan Padilla (Oleguer) i Ignasi Rius (Gregori). A causa de l´atac d´uns bandolers, aquests personatges exòtics arriben a un poble de la Catalunya Central, de prop de les Guilleries, que està immers en la crisi per la pesta, les guerres europees religioses i l´opressió del regne de Castella, amb Felip IV i el comte duc d´Olivares.
Els tres artistes, cultes, liberals i entusiastes del nou art barroc, xoquen amb la tradició d´un poble de pagès, senzill. Qui millor representa l´enfrontament cultural és el mossèn Ceferino, un paper que recau en Albert Giralt. Els artistes proposen construir una nova església per engrescar els homes a anar a missa, i aquí comença el conflicte. Per poder construir el nou temple s´encarreguen d´enredar en Secundí, el propietari dels terrenys, un home avar, incrèdul i malcarat. El personatge, que fa 37 anys va interpretar l´actual director, ha recaigut en Pere Font, que ha dirigit les tres darreres Innocentades.
D´altra banda, les dones van al darrere dels nouvinguts, que troben atractius. Una de les escenes fa referència a l´èxit de la novena organitzada pel mossèn per aconseguir que neixin infants al poble, perquè fa set anys que no hi ha cap bateig. La novena, dedicada no per casualitat a Sant Claudi ( «Sant Clau, Sant Clau, doneu-nos descendència amb un hereu formós»), té èxit: ja que surten quatre embarassades, interpretades per Aina Font, Iolanda Segura, Laia Giralt i Maribel Montardit.
I, enmig de totes aquestes peripècies, hi ha el context històric de la Guerra dels Segadors. Tangencialment surten a l´obra la batalla de Montjuïc i Sebastià Estralau, un dels cabdills encarregats de reclutar pagesos per a la lluita. Ho fa a través dels dos fills de la masia que acull els viatgers saquejats, interpretats per Àngel Mompou i Jan Buxaderas. Aquest darrer, intèrpret dels espectacles de Manresa Teatre Musical, és destacat per Torrens com un valor a l´alça, als 16 anys. També en l´àmbit històric s´emmarca una família esnob que va a Madrid a casar la filla, en uns papers que escenifiquen Enric Macià, Maria Àngels Gabarrós i Olga Bellorbí. La mare està meravellada per «un nou pintor que es diu Velasco [sic]» i així apareixen en escena Las Meninas, davant de les quals l´Esbart Manresà dansarà La boda de Luis Alonso.
