El menú de la primera Innocentada, el desembre del 1957, La sardana dels geperuts, a la Societat Coral Sant Josep, incloïa els números La sardana dels geperuts, Ballets de l'Esbart, El Cant dels Ocells (Manuel Font), Si la policia fossin dones i l'Estàtua. El menú de la seixantena Innocentada, que es representarà el 19, 20, 21 i 22 de gener, al teatre Kursaal, serà una versió de Barroc Shop (l'actual porta k al final de Barroc) i servirà per celebrar sis dècades de la farsa manresana. Però els entrants de l'efemèride van tenir com a escenari, ahir, la sala de la Plana de l'Om, on es va inaugurar una exposició que es podrà visitar fins al 22 de gener i que ofereix un recorregut històric pel xou que promou l'Agrupació Cultural del Bages (ACB).

Amb cartró, fil de cànem i agulles d'estendre, l'escenògraf Albert Serra ha estat el responsable del disseny d'una mostra que, a través de fotografies, objectes, cartells i programes, fa memòria cronològica d'una representació que no oblida ni el seu pare, Agustí Soler i Mas (va escriure 42 Innocentades), ni els centenars de persones que han participat en la farsa tots aquests anys.

Com Mary Santpere. «Eren molt amics amb Soler i Mas i ella ens va ajudar sovint a passar la censura en temps de Franco», explicava ahir Serra. La censura civil, la militar i l'eclesiàstica. També la van evitar, recorda Enric Macià, veterà actor de la farsa i membre de la Comissió Innocentada, demanant permís al Govern Civil «per fer un festival infantil dels fills dels socis» de l'ACB. Fins que van veure que el festival «se celebrava a les 11 de la nit...». Sí, era un altre temps, i un altre país. Del blanc i negre al color. De les Innocentades d'esquetxos de la primera dècada als espectacles amb guió. El més difícil va ser, explicava Serra, «trobar el material de les primeres» obres. Però si hi ha ganes...

Ahir, tocava brindar per la mostra i per la bona salut de la Innocentada de celebració, que serà «potent», afirmava Pere Vila, president de l'Agrupació Cultural del Bages. Amb la presència de la família del desaparegut Soler i Mas (la seva dona, Glòria Comas, la seva filla, Eva Soler Comas, i les nétes, Berta i Anna Vila Soler), Vila va agrair la contribució de tothom a la mostra i va cedir la paraula a Joan Manel Miquel, director general de l'Esbart Manresà de l'ACB. Miquel va definir la Innocentada d'«escola» i va subratllar el caliu humà d'un espectacle que ha reunit amics i ha unit parelles. I ho va dir per experiència. «La Innocentada arriba als 60 anys, que seria una edat per prejubilar-se. Però no. La Innocentada pensa en el futur. Llarga vida!». Anna Crespo, regidora de Cultura, va recordar els desapareguts Pere Garcia, que havia d'encarregar-se de l'exposició, i l'actor Joan Cirera.

El director de la 60 Innocentada, Joan Torrens, explicava que si va escollir versionar Barroc Shop va ser pel guió, per la «connexió que hi havia hagut amb el públic» i pel «paral·lelisme històric» (de la guerra dels Segadors a la proclamació de la República Catalana, el febrer del 1641, per Pau Claris). Convençut, avisava: «agradarà tant als addictes de la Innocentada com als detractors».