Divendres, a les nou del vespre, teatre Kursaal. L'hora i el lloc no deixaven gaire marge per a la interpretació. La gentada que s'acumulava als voltants i a les zones del vestíbul ja revelava que es tractava d'una de les funcions habituals que l'espai escènic de la capital del Bages programa en el seu horari habitual. El públic, com de costum, anava entrant a la sala i s'acomodava als seients tot xer-rant amb el del costat mentre esperaven que comencés l'espectacle. Fins aquí, tot normal.

Els minuts previs a l'inici, però, una veu en off va començar a llançar preguntes a l'aire: «què pots veure amb els ulls tancats?» «Si ahir fos demà, avui seria divendres. Quin dia serà demà?» Un primer senyal que ja deixava entreveure que l'Escape Show no seria un espectacle convencional.

I és que des del principi de la funció, la idea tradicional del públic assegut, callat i atent va quedar totalment desdibuixada. Llums oberts, rialles, xerrameca i rebombori -una imatge sorprenent i poc habitual al teatre Kursaal- van ser la constant d'un muntatge que va convertir la platea en el terreny de joc principal, complementat per tot allò que passava a l'escenari. Una fusió inèdita de joc i representació teatral, amb el manresà Ivan Tàpia com a ideòleg i codirector de l'espectacle.

Dinàmica de 'room scape'

Tal com passa en les sessions de room escape, una moda in crescendo a casa nostra que consisteix a anar passant proves durant 60 minuts per sortir d'una estança, el públic del Kursaal va haver de fer front a un gran nombre d'enigmes, dividits en cinc fases, amb enginy i treball en equip.

Una peculiar i esperpèntica presentadora (Laia de Mendoza, en el paper de Clara Cape), acompanyada de dos assistents (Roger Torns i Roc Oliver) anomenats «Marcels» -que aportaven el punt còmic a la vetllada- van ser els encarregats de presentar el joc i guiar els participants. Només començar ja avisaven: «molts de vostès moriran aquesta nit». El motiu? Un gas, la mort nebulosa, que intoxicava tothom. Però hi havia una opció per sobreviure: trobar l'antídot a través d'un seguit de proves. «A l'Escape Show, o t'escapes o mors. Qui incompleixi les normes li tallarem el cap», assegurava la presentadora.

Així doncs, amb cert desconcert al començament, el públic va haver de fer ús dels sobres i les targetes que tenien a les bosses vermelles dels seus seients. La idea?. Trobar les claus per obrir una caixeta de fusta tancada amb un cadenat on, suposadament, hi havia l'antídot. Tot plegat amb un límit de temps per a cada prova, cosa que afegia pressió als participants.

L'espectacle també va requerir que alguns dels espectadors pugessin a l'escenari i va acabar amb tothom dempeus, aplaudint i ballant al ritme del tema I will survive de Gloria Gaynor. En sortir, els comentaris de la gent mostraven que l'estrena havia agradat, si més no pel caràcter innovador de la proposta. Teatre o joc d'enigmes?.