El segell Adesiara, de Martorell, va presentar ahir «una primícia mundial», tal com va advertir l'editor Jordi Raventós: el volum L'escena antiga, que aplega per primer cop en català diversos textos sobre la història i les particularitats del teatre en el món grecoromà. «No ens consta que en cap altra llengua s'hagi reunit un conjunt d'escrits com aquest», va explicar: «són peces que es poden trobar en anglès, italià... però no hi ha cap llibre que les agrupi».
L'escena antiga és el fruit de quatre anys de treball que té una introducció de Joan Casas i la traducció d'Esther Artigas (llatí) i Roser Homar (grec). El resultat d'aquest treball és un volum de tapa dura que continua la col·lecció iniciada amb Saviesa grega arcaica, un altre títol que va demanar anys de treball a Jaume Pòrtulas i Sergi Grau.
El llibre presenta textos com L'arquitectura, de Vitruvi; Onomàsticon, de Juli Pòl·lux; La dansa, de Llucià de Samòsata; A Artístides sobre els ballarins, de Libani; el poema anònim Alcestis de Barcelona; i Els espectacles, de Tertul·lià. Datats entre els segles II aC i V dC, aquests escrits parlen de les arts escèniques que es van desplegar pel món antic en un ampli període cronològic d'un mil·lenni, que arrenca amb el teatre àtic del segle V aC i es pot resseguir fins al VII dC gràcies a la carta del rei Sisebut que referencia Casas en la introducció. En aquesta lletra, el monarca visigot va retreure a l'arquebisbe Eusebi de Tarragona la seva afició pels espectacles.
La definició dels gèneres, l'arquitectura dels espais escènics, la recepció per part del públic i les furibundes crítiques al món de l'espectacle que des del cristianisme va llançar Tertul·lià a De spectaculis són algunes de les temàtiques que aborden els textos, una mirada a la rerebotiga del fet teatral que permet conèixer la importància que tenia la dansa, la presència de les màscares i les singularitats de la pràctica del mim, entre altres qüestions.
«Els textos, tret de Tertul·lià, defensen els espectacles», va precisar Artigas. Des de la tradició grega a l'apropació romana d'aquest llegat, autors i artistes van configurar les pautes d'unes arts que perduren avui en dia. Un món que transcendeix el teatre àtic i les comèdies llatines de l'època republicana que són els testimonis literaris preeminents que ens han arribat d'aquest vast període.
