Igualada homenatjarà de manera permanent els deu igualadins deportats després de la guer-ra civil als camps de concentració nazis i morts en captivitat durant la Segona Guerra Mundial amb la instal·lació de deu plaques Stolpersteine. Aquestes plaques se sol situar a les cases on van viure els deportats, com explicava ahir l'alcalde, Marc Castells, però en el cas igualadí, com que es desconeix, s'ha decidit instal·lar-les totes juntes a la plaça de l'Ajuntament. L'homenatge es farà el 26 de gener, l'endemà que la mateixa acció es faci a Manresa i, com en el cas de la capital del Bages, tindrà la presència de Gunter Demnig (Berlín, 1957), el creador d'aquestes llambordes de formigó de 10x10 centímetres, amb un full de llautó al capdamunt on es graven les dades de cada persona.

L'any 2005, amb un article a la premsa local, l'escriptor Antoni Dalmau donava visibilitat a aquesta iniciativa i recordava la necessitat d'homenatjar els igualadins deportats. Ara, la ciutat hi dóna resposta. En la instal·lació de les Stolpersteine, a banda de Demnig, també hi assistirà el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas. Castells explicava ahir que els descendents de les víctimes que s'ha pogut localitzar també hi han estat convidats. De fet, el nét d'un dels desapareguts intervindrà en un homenatge que, segons el batlle igualadí, es vol que sigui «lluït, sensible i emblemàtic», i on la música tindrà un paper rellevant. Segons Castells, l'objectiu de la iniciativa és «fer aturar» el vianant per fer-lo «reflexionar» al voltant d'uns fets que van marcar «amb horror» el segle XX al continent europeu.

A banda dels deu deportats morts als camps nazis, Frederic Freixas i Escudé i Pau Massó i Cuadras, també igualadins, van sobreviure a l'internament i van ser alliberats pels aliats l'any 1945. A banda, es té constància que fins a quatre anoiencs més (Miquel Call i Planas, Domènec Ferrer i Torrents, Miquel Rovira i Isart, Simó Saumell i Tort) van morir en aquests camps de concentració i tres més (Francesc Xavier Estruch i Pons, Manuel Ferrer i Bertran, Leandre Pey i Juvanteny) hi van sobreviure.