Quedem al matí a casa de la família Sanclimens-Solervicens, al bell mig de Manresa. Allí ja ens esperen, davant del cafè i les pastes, en Juli Sanclimens (Manresa, 1935), alcalde de Manresa del 1987 al 1995, i Maria Lluïsa Cunill (Manresa, 1937), reconeguda el 2015 amb el premi Maria Casajuana per la tasca educativa als centres de cultura popular, alfabetitzant i fent classes en català. Volem parlar de la Innocentada perquè tant Sanclimens com Cunill no se n'han perdut ni una. I això no ho pot dir tothom perquè ahir s'estrenava la seixantena edició. Per cert, Sanclimens tenia entrades per a l'estrena; Cunill hi anirà avui.
El presentador
Cunill era cunyada del pare de la Innocentada, Agustí Soler i Mas (1939-2002), per part del seu home, Francesc Soler i Mas (1928-1997), una persona cabdal en la recuperació de la sardana i de la cultura popular. Les seves famílies es coneixen de tota la vida. Juli Sanclimens, abans de començar a xerrar, ens ensenya una fotografia que diu que «ja és històrica». Té raó. És ell, el desembre del 1957, a la Societat Coral Sant Josep, presentant... la primera Innocentada: «quan va pujar el teló ningú no s'esperava que arribaríem a seixanta anys», diu. Assenteix Maria Lluïsa Cunill, que recorda que «l'Agustí, des de jovenet, a casa seva, a la carretera de Cardona, ja feia obretes amb els veïns».
Els demano quant fa que es coneixen: «des de l'època de les sardanes, o abans!», diu Sanclimens. Parla dels anys de l'Agrupació Manresana de Folklore, després l'Agrupació Cultural del Bages (ACB), quan, recorda amb sentiment d'enyor, «érem joves i valents». La farsa manresana va començar quan «el germà de Francesc Soler [l'Agustí] va proposar a l´entitat fer uns textos. Però ningú no preveia que tindria continuïtat», diu l´expolític manresà. Cunill recorda «la gràcia que tenia l'Agustí imitant, sobretot la Mary Santpere». I mira que «el xicot [l'Agustí] semblava d'inici tímid», rebla Sanclimens. En aquella primera Innocentada, Agustí Soler i Mas tenia 18 anys i aquella 'La sardana dels geperuts' quasi va omplir la Societat Coral Sant Josep: «va ser una representació molt familiar, només amb les famílies dels dansaires ja omplíem», diuen. S'ho van passar tan bé que van decidir continuar-la.
EN FOTOS: la 60 Innocentada, en imatges
Només un cop a escena
Maria Lluïsa Cunill i Juli Sanclimens les han vistes totes però només n'han participat en una. En la primera, «sense assaig general», el Juli; en la segona, 'El pati de les oques', cantant amb el Cor de Cambra de l'Orfeó Manresà, la Maria Lluïsa. No han de fer memòria per recordar que «les deu primeres Innocentades eren esquetxos i la que feia deu va ser un resum». «El teu germà [el Josep Maria]», diu Cunill a Sanclimens, «també havia sortit». «Sí, el bèstia en sabia! Encara en sap. És el tio més conegut de Barcelona», riu. «Abans era el germà del Juli, ara sóc el germà del Sancli».
D'aquesta primera època, Maria Lluïsa Cunill recorda que la Mary Santpere, a qui l'Agustí imitava en les Innocentades, havia anat a sopar a casa seva i solia quedar-se a dormir a casa de l'Agustí: «deia que hi estava millor, allí, que en un hotel». La vegada del sopar, diu Cunill, «havíem posat cava a la nevera però la Mary Santpere era completament abstèmia». La Societat Coral Sant Josep, l'Ateneu Cultural Manresa, Els Carlins, la sala Loiola, el Casino, l'hotel Pere III, la Pista Castell, el teatre Conservatori, la Sala Ciutat i ara el Kursaal són els escenaris per on ha passat la Innocentada.
Els ve al cap 'Els llits de Valldemossa' (1973), 'Ja sé que no s'estila' (1975) i 'Apartat 279' (1977). Difícil escollir-ne una perquè, coincideixen, «n'hi ha hagut de tots tipus» i si, en alguna ocasió «era més fluixeta, ho salvaven els balls de l'Esbart Manresà», remarca Sanclimens. «Fins i tot una agència de viatges havia vingut des de Barcelona amb públic al Conservatori per veure la Innocentada», rebla Cunill. «El bo de l'Agustí era que va fer lloc a tothom qui es movia en la faràndula i es va saber envoltar d'un gran equip», diu Sanclimens. «Una família», rebla Cunill. Perquè la Innocentada ha passat d'avis a fills i de fills a néts. De fet, a Barrock Shop surt una de les filles i dues nétes de l'Agustí Soler i Mas: «ningú no volia faltar als assajos perquè s'ho passaven pipa», somriu Cunill. I què dir de l'actor Pere Vicens! «Era molt bo! Es menjava l'escenari», recorda ella. A l'Agustí «jo sempre li deia que havia de tocar temes de Manresa, com amb 'Favets i Tremendos' (2000) però al 'punyetero' li costava; en canvi, a Navarcles sí que ho feia», riu Sanclimens.
JULI SANTCLIMENS
MARIA LLUÏSA CUNILL
El passat i el futur
Si hi ha un «número» que tornaria a veure Sanclimens és 'Le danse de les eventails' (desena Innocentada): «mai no he rigut tant». Cunill recorda amb afecte 'La innocentada submarina' (l'onzena) perquè l'Agustí i en Pere Vicens els van demanar el cotxe, un Renault 8, durant l'estiu anterior. En l'estrena de la Innocentada van saber que havien anat a Lloret i havien enregistrat Vicens acomiadant-se de qui després seria la seva dona, i llançant-se al mar. Unes imatges que es van veure a la representació teatral. Les astracanades, l'humor, el tics manresans i algunes escenes de «to eròtic, el teu cunyat era agosarat!» van marcar la línia d'algunes farses. Però no només. Revolucions, ecologisme, filosofia, música... El 2002 va morir Soler i Mas. Sanclimens reconeix que va proposar a la Junta Consultiva de l'ACB de «tancar una etapa irrepetible. El Soler ja no hi era; però ho han tirat endavant i mira, la seixantena». Com a president de l'ACB (del 1980 al 1984) «mai vam fer una liquidació negativa de la Innocentada!». Les noves generacions volen Innocentada? «Jo crec que encara és viva», reflexiona Cunill. Per a Sanclimens, també: «és un cop l'any i els aficionats l'esperen». Doncs ja és aquí.
