Al poble de Redl-Zipf, a 42 quilòmetres de Salzbug, els nazis van construir un dels subcamps dependents de Mauthausen, l'octubre del 1943. Allà hi van anar a parar presoners de diferents nacionalitats, com el manresà Joaquim Amat-Piniella (1913-1974), cap al final de la guerra. En aquest poble hi havia una fàbrica de cervesa, la Brauerei Zipf, que disposava d'un complex soterrani que el règim nazi va confiscar en part per instal·lar una fàbrica dedicada a la fabricació del combustible per als coets V-2. Era un lloc «ideal» per a aquesta tasca, explica el manresà Ramon Torra (Calaf, 1943), perquè la via del tren hi passava a prop.
El 2013, Redl-Zipf va homenatjar, com cada any en commerar el final de la Segona Guerra Mundial, les víctimes del nazisme. Però va parar especial atenció en el manresà Amat-Piniella, del qual se celebrava el centenari del naixement. I aquí entra en joc Torra, la persona que ha fet possible que K. L. Reich tingui, després de cinquanta anys de la seva publicació, la primera traducció en alemany.
Torra fa més de 45 anys que viu Àustria. President del Casal Català de Salzburg (també ho va ser del de Viena), el primer contacte que va tenir amb Amat-Piniella va ser quan els responsables de mantenir viva la memòria històrica de Redl-Zipf van contactar amb ell. Havien trobat documents de l'escriptor i la seva fitxa i, a través de la universitat, van trucar a Torra per demanar-li si podria traduir el llibre de poemes Les llunyanies per a l'acte d'homenatge que estaven preparant: l'escriptor manresà va escriure alguns dels poemes al camp de Redl-Zipf. Ajudat en la traducció per la seva dona, Ulrike Torra-Wiplinger, el manresà també es va posar en contacte amb Josep Alert i Joaquim Aloy, de la comissió del centenari de l'autor de K.L. Reich. Amat-Piniella entrava a la vida de la família Torra-Wiplinger.
D'informàtic a gerent de diari
Calafí de naixement, la família per part de la seva mare és manresana: «aquí hi tinc dues germanes, cosins...». Després de fer Teologia i Filosofia, va estudiar Informàtica a Viena: «era una carrera nova que em permetia treballar arreu». Va conèixer la seva dona esquiant i des del 1971 viu a Salzburg. Torra va començar treballant d'informàtic al diari Salzburger Nachrichten i els darrers vint anys fins a la jubilació va exercir de gerent de l'empresa. Després de rebre la trucada dels estudiosos de Redl-Zipf i d'entrar en contacte amb Aloy i Alert, «em vaig començar a interessar per l'obra d'Amat-Piniella. Vaig llegir K.L.Reich i vaig pensar que s'havia de publicar en alemany: havia passat aquí i era una llàstima que no n'hi hagués cap traducció per al públic germànic».
Torra va començar a moure fils. Primer, saber qui tenia els drets de l'obra: «vaig contactar amb Maria Bohigas de Club Editor i li vaig demanar si estaria diposada a traduir l'obra a l'alemany. Llavors, havia de sortir la traducció anglesa». Era a final del 2013, principi del 2014. Però no sabia si «trobaríem editor». Torra va engegar una ronda de trucades i «a través de coneguts de la premsa vaig saber que hi havia una editorial a Viena, Czermin Verlag, especialitzada en història contemporània i, en concret, en el nacionalsocialisme. Al principi només publicava no-ficció però des de fa sis o set anys també treu al mercat novel·les, sobretot d'autors joves».
Torra va parlar amb el director de l'editorial «i es va mostrar molt interessat» i, després, va posar-lo en contacte amb Bohigas. «La senyora Bohigas hi va estar d'acord amb la condició que la traducció es fes amb totes les garanties. Al cap d'un temps, el director de Czermin, Benedikt Föger, em va trucar per dir-me que s'havia arribat a un acord en la cessió de drets i que la traducció ja estava en marxa».
Presentació el febrer o el març
La responsable que K.L.Reich es pugui llegir en alemany és Kirsten Brandt, que ja ha traslladat a la llengua de Goethe autors catalans de referència com Josep Pla, Mercè Rodoreda, Joan Sales i Jame Cabré. El llibre va sortir publicat a final d'any i, com explica Torra, hi ha pendent la «presentació oficial» prevista per a aquest mes de febrer o març. La intenció és que sigui un acte preparat conjuntament entre l'editorial i la col·laboració de la Generalitat, amb qui Torra ja ha contactat.
Quina pot ser la rebuda de K.L.Reich? Segons Torra, «hi ha diferents opinions. A l'editorial pensen que serà difícil que arribi al gran públic. Però jo no ho crec. A K. L. Reich es descriu molt bé el que passa en un camp de concentració i s'incideix en un aspecte que des de l'editorial consideren 'espanyol o català', com són les lluites comunistes/anarquistes. Però per a mi això és un aspecte tangencial. La novel·la no és la lluita entre aquests dos bàndols».
En canvi, remarca el manresà, hi ha la «convicció que el llibre serà important, sobretot, per als historiadors. D'estudis n'hi ha molts però poques obres que expliquin com s'hi vivia en primera persona. No és una monografia freda: el lector participa de la vivència que s'hi narra». Per a Torra, dependrà «de la publicitat que se'n faci i si els diaris fan ressenyes del llibre. Si en parlen bé animaran a la gent».
El manresà va llegir K. L. Reich després d'haver traduït els poemes de Les llunyanies: «em va fer pensar molt la seva tragèdia personal. Després de ser alliberat ha de tornar a un país en dictadura; molts presoners van tornar com a herois a un país alliberat. Ell no. Llegint K. L. Reich t'adones de la gran certesa que no surt als llibres d'història: la massa desconeguda de gent que la mou. Vaig trobar molt impressionant el llibre».
Un gran desconegut
Amat-Piniella, diu Torra, és «un personatge desconegut i haver contribuït a la traducció a l'alemany de la seva obra és per a mi una gran alegria. Per a Catalunya és una bona notícia tenir un autor més traduït i per a Àustria, també: està bé recordar i saber què va passar a casa teva. És un exercici necessari. No es tracta de venjança sinó de justícia». Torra, un «català amb passaport austríac», explica que el seu país d'adopció va trigar «molt» a reconèixer que «havien estat part activa de l'entramat nazi, no només víctimes. S'autoenganyaven. Però això ha canviat molt».
I, precisament, qui va ser el fundador de l'editorial Czenin, Hubertus Czernin (1956-2006), periodista d'investigació, va ser una de les persones que van treure a la llum el passat nazi d'Àustria. Entre d'altres, va demostrar que Kurt Waldheim, secretari general de les Nacions Unides i, després, president d'Àustria, havia format part de l'aparell militat nazi. Els cercles sempre s'acaben tancant.
