La peça dental d'infant de neandertal que es va localitzar en la campanya d'excavacions del jaciment de la cova de les Toixoneres, l'estiu passat, s'ensenyarà per primer cop al públic a partir de demà quan obri portes al Museu de Moià l'exposició Neanderlife, un projecte de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social, l'Institut de Recerca de la Universitat de Girona i la Universidad Autónoma de Madrid. Després de l'estrena de la versió castellana de la mostra, la setmana passada a la capital espanyola, arriba el torn de l'adaptació catalana, que farà estada fins al 5 de juny a Moià amb l'atractiu afegit no tan sols de l'esmentada peça arqueològica sinó també de mig centenar més de restes trobades en els darrers temps als jaciments locals.

«La dent s'està estudiant a l'IPHES», explica la directora del museu, Marta Fàbrega: «surt per primera vegada per poder-la ense-nyar a l'exposició i només es veurà aquí. Després, tornarà a l'institut per fer les proves d'ADN». Després d'anys de recerca, fa uns mesos va arribar la bona notícia de la primera descoberta de restes de l'home de Neandertal a la cova de les Toixoneres, que forma un ric jaciment juntament amb la del Toll.

Els arqueòlegs van desenterrar un ullal inferior de llet i un petit fragment de crani parietal que es creu que van pertànyer a un individu d'entre 7 i 9 anys, sense que fins ara se n'hagi pogut especificar el gènere. Aquest infant va viure a les coves moianeses fa uns 50.000 anys. La resta de crani no s'exhibirà a Neanderlife, però sí «una altra de crani d'Homo sapiens per poder comparar», apunta Fàbrega.

L'exposició és comissariada per Javier Baena, Julià Maroto, Manuel Vaquero i Florens Rivals, aquest darrer codirector de les excavacions moianeses juntament amb Jordi Rosell i Ruth Blasco. Les restes arqueològiques acompa-nyen els nou plafons de Neanderlife, un projecte que apropa el públic a les interioritats de la vida de l'home de Neandertal, que va coeixistir amb l'Homo sapiens fins que es va extingir. Lluís Batista, responsable de l'àrea de socialització de l'IPHES, explica que els textos i els gràfics mostren des de la seva dieta fins a l'organització dels hàbitats i l'instrumental de pedra que feien servir els neandertals en la vida quotidiana.