Les seves dimensions es mesuren en mil·límetres, però, tot i això, sempre és la gran protagonista. La petita dent d'infant neandertal, trobada aquest estiu passat a la cova de les Toixoneres, va tornar a centrar ahir gran part dels comentaris, tal com ja havia passat el dia que l'equip de l'IPHES la va presentar entre les troballes de l'última campanya d'excavacions. Aquesta cop, però, la petita peça, de fa 50.000 anys, estava lluny dels jaciments i també dels laboratoris, on s'està analitzant. Envoltada d'un vidre i amplificada amb una lupa, la dent forma part de l'exposició Neanderlife, inaugurada ahir al matí al museu de Moià enmig d'un públic encuriosit i nombrós, que va fer moltes preguntes a Jordi Rosell i Florent Rival, codirectors de les excavacions arqueològiques.

Rival, que també és comissari de l'exposició, comentava que l'objectiu és «acostar al públic els resultats científics» i «aproximar-se al màxim a la vida neandertal» i va apuntar que el comportament d'aquests homínids variava en funció del lloc on s'establien. I és que el projecte no només inclou els jaciments moianesos, sinó que també es basa en la informació que proporcionen altres espais de la península Ibèrica com l'Abric Romaní de Capellades, on l'exposició farà parada a partir de l'estiu.

Neanderlife, situada a la planta baixa del museu, es podrà veure a Moià fins al 5 de juny. A més de la dent del «nen de Moià», que s'ensenya per primera i única vegada des que va ser trobada, inclou set plafons que recullen informació i imatges sobre qui eren, com eren, com vivien i com s'alimentaven els neandertals. També s'hi exposen restes òssies de fauna molt diversa. «A la comarca del Moianès hi convivien animals temperats i freds, com els rinoceronts llanuts o els mamuts, més habituals als Pirineus», deia Jordi Rosell. Les restes humanes, però, tenen més tirada. «Celebrem el retorn del fill pròdig i esperem que surti tota la seva família!», demanava l'alcalde Dionís Guiteras durant el brindis.