Era un comiat, però no va ser trist. Al contrari: tal com ells pretenien, va ser una festa. El grup Kòdul, amb gairebé 12 anys de trajectòria, va dir adéu al seu públic dissabte a la nit en una sala Stroika mig plena, on la banda va repassar totes les etapes que ha viscut per tancar definitivament un projecte que va començar el 2005, quan tan sols tenien 15 anys. La barreja d'ingredients, però, va ser la que ha acompanyat els sallentins tots aquests anys: energia, música i missatges de lluita i reivindicació. Una essència que, tot i la gran metamorfosi que han experimentat, no s'ha perdut.
A l'inici del concert, els integrants del conjunt confessaven que els feia «molta il·lusió» que arribés aquest moment, tot i que també «certa por». «Avui us diem adéu però no és un dia trist, és una celebració. Si som aquí és per vosaltres, que ens heu seguit tot aquest temps. Celebrem que hem aguantat gairebé 12 anys», deia el cantant Guillem Cabra. Poc després, les cançons Ràbia i Crea començaven a escalfar l'ambient i apareixien a l'escenari el trompetista Albert Moreno i l'il·lustrador Pingu, que durant bona part del directe va dibuixar en una tela un cor gegant que simbolitzava l'últim batec, el nom amb qual Kòdul va batejar el concert de la Stroika.
Més aparicions
L'actuació va tenir més sorpreses inesperades, com l'aparició del conjunt de percussió Batrakes, camuflats enmig del públic, que van aportar el vessant més rítmic. Bombos i timbals es van sumar a Kòdul durant un dels temes més celebrats de la nit, Empremta, que dóna nom al primer disc de la banda (2012). Tampoc hi van faltar temes com Arribarà -«el combat és cada dia!»- o Lluna Roja, del seu últim treball (Sense mirar enrere, 2016). Amb la cançó Tot, del segon CD, va arribar la reivindicació anticapitalista i antifeixista, flanquejada per un parell de banderes que van onejar a l'escenari.
Metamorfosi acústica
Kòdul, però, no sempre ha estat un grup de rock, ska i bases electròniques. També ha sigut un grup acústic. Per mostrar aquesta faceta, a la segona part del concert el protagonisme se'l va endur un quartet de corda format per dos violins, una viola i un violoncel que, juntament amb el contrabaix del baixista, es van afegir a la festa per aportar-hi un punt de delicadesa. També ho va fer en Ziras, un guitarrista vingut des de Síria, que va rebre una gran ovació. «Fa dos anys en Ziras va deixar el seu país per culpa de la guerra, i ens fa molta il·lusió que avui sigui aquí amb nosaltres. En un món on les fronteres són obstacles, nosaltres hem decidit trencar-les. Casa nostra és casa vostra», va afirmar Guillem Cabra, en un clam unànime per reivindicar l'acolliment de refugiats que el públic es va fer seu.
També hi va haver agraïments per a la gent de Sallent, en especial amb Tornarem -símbol de «la resistència contra l'oblit»- sense deixar de banda la lluita juvenil, la reivindicació de la terra lliure i la «xarxa dels invisibles».
Abans d'anar-se'n definitivament de l'escenari, el grup va fer pujar la temperatura amb un final enèrgic i explosiu, i va dedicar el tema Amor i Lluita «a la dignitat de la gent de la PAH, que ens marca el camí a seguir». També es va poder sentir la veu de la cantant manresana Maria Ribot, que va cantar Mil voltes rebels amb Mariona Garcia. I després de la cançó Nits de carretera, els Kòdul van marxar amb una festa damunt de l'escenari, i agraint a tothom aquest últim comiat. «Sabem que l'últim batec mai serà el final; la lluita continua a la base, amb gent com vosaltres. Fins sempre, Stroika!».
