Platea Jove, la programació teatral juvenil que El Galliner va estrenar el 2002, engega el semestre al teatre Conservatori amb un menú que inclou teatre musical (Ningú et va dir que fos fàcil, aquest divendres); música i clown (Guillem Albà & La Marabunta, el 10 de març) i dansa urbana (Sinergia, de Dancescape, el 7 d'abril). Però ho fa sense una de les novetats del passat trimestre: la recuperació d'una línia de bus, finançada pel teatre, per facilitar l'accés dels joves de la comarca. El motiu és la «fluixa» resposta, explica Joan Morros, responsable d'El Galliner, que va funcionar molt bé amb el primer espectacle (Brodas Bros) però que es va diluir amb la resta. De moment, per als tres espectacles del semestre no hi haurà bus i l'entitat estudiarà si el torna a recuperar o no.

Just abans de la reunió de col·laboradors de Platea Jove -una vintena dels diferents instituts-, el coordinador del cicle, Jesús Casasampera, destacava aquest dilluns el valor d'una proposta que vol omplir un buit escènic i fer que els adolescents no deixin d'anar al teatre. Ho va fer acompanyat d'una jove col·laboradora de la xarxa, Begoña Portel, de 14 anys i estudiant del Pius Font i Quer, i de Mariona Campos, directora de la Companyia Jove Teatre Regina, que divendres posarà en escena el musical Ningú et va dir que fos fàcil.

El muntatge, escrit i dirigit per Gerard Nicasi Ruiz, està creat i pensat «per a aquells que naveguen en el mar de dubtes que és l'adolescència», va subratllar Campos. L'obra de teatre musical es va estrenar en el Festival Grec de Barcelona que, amb aquesta coproducció, recuperava obres d'aquesta franja d'edat; l'octubre va fer temporada al Regina i participarà en La Mostra d'Igualada.

I com que és teatre per a adolescents -comença en un vagó de tren en direcció a l'institut- l'edat dels actors s'ha tingut molt en compte. Són joves d'entre 19 i 22 anys que han sortit d'un càsting perquè, va dir Campos, «no tenia sentit fer aquesta obra amb actors en la trentena. La història dels cinc adolescents (interpretats per Cristina Dotras, Júlia Bonjoch, Pablo Capuz, Nil Bofill, Pau Oliver) i el seu professor (Marc Miramunt, creador de la música) conté tot els «tòpics i segueix tots els patrons de comportament» d'aquesta etapa plena de preguntes sobre la identitat: «qui sóc, com em defineixo i com em veuen els altres». La dicotomia del que pensen i el que diuen queda palès en les cançons del musical: «quan canten diuen el que pensen».

Actius a Instagram (@ningunoetvadirquefosfacil), per preparar l'obra van parlar amb adolescents per traslladar a l'escenari els interessos d'aquest joves que han de fer el pas a l'edat adulta. Què els interessa? «L'amor, la traïció dels amics... Això ja ho feia Shakesperare però, per a molts, presentat així són paraules rares en un idioma estrany», explicava Campos. I és que Ningú et va dir que fos fàcil.