Ildefonso Falcones: «Estic encantat de ser un best-seller i no vull altra cosa; a mi m'agrada que em llegeixin»

Amant del vi i de la Barcelona del segle XIV, Falcones parla de la professió i de la seva última novel·la, «Els hereus de la terra»

04.02.2017 | 07:50
L´escriptor barceloní Ildefonso Falcones.

Passió, venjança, amor, diners, justícia... són els ingredients d'«Els hereus de la terra», una novel·la que, segons l'autor, es podria traslladar al segle XXI. Però a ell li agrada la ficció històrica, és el seu «valor afegit». És, també, l'esperada continuació del fenomen de fa 10 anys «L'església del mar»

Regada la conversa amb vi dels cellers bagencs, l'escriptor barceloní Ildefonso Falcones (1959) explica que el segle on viatjaria en el temps seria el XIX; que César seria el seu personatge històric; i que si ha de triar un autor es queda el supervendes Gary Jennings. I per il·lustrar Els hereus de la terra (Rosa dels Vents), la continuació, deu anys després, del fenomen L'església del mar, qualsevol quadre on surti Bacus (déu del vi). Falcones va presentar la seva darrera novel·la (que des de final d'agost no ha deixat la llista dels més venuts) en un sopar al Mas La Sala de Sallent, convidat per la Confraria dels Vins del Bages, DEIM i la Parcir. A Els hereus de la terra, el vi és clau. I el protagonista, Hug Llor, viticultor.


Què ha pesat més a «Els hereus de la ter-ra», la demanda del públic o les seves ganes de fer una continuació de «L'església del mar»?
Les dues coses... i les ganes de l'editorial [riu]. Han pesat més les meves perquè el públic és molt discret. Jo tenia ganes de tornar a aquella Barcelona, a Arnau...

Però no és una segona part. A a una part del públic l'ha decebut no trobar-se els mateixos personatges.
En realitat és la continuació de la història de Barcelona, al 1387. El personatge principal, Hug Llor és nou, Santa Maria del Mar ja s'ha construït...

Què té la Barcelona del segle XIV per tornar-hi?
Barcelona era una de les ciutats més importants del món occidental d'aquella època. Amb Pisa, Gènova i Venècia es repartien el domini del Mediterrani. Era una ciutat rica i la riquesa porta cultura; era una ciutat lliure amb una vida tremenda. Si agafes tot això s'obre un munt de possibilitats per desenvolupar qualsevol novel·la.

Quina és la seva Barcelona?
La meva? La Barcelona actual. [S'ho pensa]. De fet, potser no tant l'actual. M'agrada més pensar en aquella Barcelona esplèndida, molt oberta al món, molt universal, que crec que s'està perdent.

Per la situació política?
Només fem que mirar-nos el melic amb el procés. I per a mi tot això ens porta a un provincianisme que perjudica els interessos de Barcelona.

Si hi ha un tret de la seva obra que ningú no discuteix és la seva traça en la recreació històrica. Què proposa al lector? Que passi una bona estona? Que es diverteixi? Que s'entretingui?
Tot això, i si ho aconsegueixes és fantàstic. El que té de bo la literatura, de qualsevol novel·la, és que el lector es pot traslladar al lloc que li proposa l'autor. No vull donar lliçons, i encara menys d'història. Si algú en vol aprendre, se n'ha d'anar als historiadors. Jo intento dir la veritat, tal com va succeir, però són episodis parcials, els que m'interessen a mi. La història és molt més genèrica i té altres consideracions diferents de les meves. Vull que el lector es diverteixi i crec que és imprescindible donar-li aquells detalls que poden traslladar-ho a aquella època.

Ser un best-seller...
Estic encantat, no vull ser cap altra cosa

I la crítica?Com ho viu deu anys després del fenomen de «L'església del mar»?
Ho visc exactament igual, intentant superar la xifra de vendes de L'església del mar, tot i que és difícil en el mercat actual, on la venda de llibres ha caigut el 40 %, hi ha pirateria... Però de moment Els hereus de la terra està obtenint uns resultats excepcionals. Sóc un escriptor a qui agrada que el llegeixin, com més gent, millor. El que no em puc imaginar és que algú vulgui ser escriptor de worse-sellers. Qui publica, tingui el nínxol de mercat que tingui, deu voler arribar al seu màxim...

L'Audiència de Barcelona ha reobert la causa en contra seu, arxivada el febrer, per defraudar 1,4 milions.
Però es tornarà a tancar, es resoldrà positivament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 
Enllaços recomanats: Premis cinema