L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, va fer aquest dimecres una crida per tal que els ciutadans amb familiars desapareguts durant la guerra civil s'apuntin en un cens. Aquestes dades són imprescindibles per seguir la pista d'aquelles persones que van ser víctimes durant el conflicte bèl·lic i obtenir mostres d'ADN dels seus familiars que haurien de permetre identificar-les quan s'exhumin fosses.

La memòria genètica serà un dels àmbits en què enguany se centrarà la segona edició de les jornades de memòria històrica que promou el consistori berguedà amb la col·laboració de la Societat d'Arqueologia del Berguedà, l'Arxiu Comarcal, Òmnium Cultural -que enguany s'ha afegit a aquesta activitat-, l'Àmbit de Recerques del Berguedà i el Memorial Democràtic del Berguedà i el Grup Internacional Cinematogràfic 9,5. Les jornades es van presentar ahir al consistori.

Les activitats es desenvoluparan durant tres caps de setmana. El primer, aquest, serà dedicat a la memòria política social del franquisme i inclourà una xerrada, que analitzarà el vessant repressiu del règim, a cura dels historiadors Javier Rodrigo, Aram Montfort i Ignasi Hierro. El segon cap de setmana d'activitats es dedicarà a la memòria oral. Dues berguedanes nascudes el 1923, Natàlia Porta i Ramona Calderer, explicaran el 19 de febrer, a les 6 de la tarda al Casino, com va ser l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat i com van viure quaranta anys en un règim dictatorial.

El darrer cap de setmana serà dedicat a la memòria genètica. Tècnics de la Generalitat faran estada a Berga el 3 de març a les 6 de la tarda al Casino per explicar el programa d'identificació genètica, informar del formulari que cal omplir si es tenen persones desaparegudes de la guerra civil o se'n té informació. L'alcaldessa explicava que al seu dia es preveu que el Govern pugui fer les proves per recollir mostres d'ADN a Berga mateix, en aquest cas «per si mai exhumem i rescatem fosses de l'oblit» es pugui identificar els desapareguts. La dirigent va destacar que amb aquest acte es vol «incentivar la gent perquè s'inscrigui en aquest cens».

Amb aquesta segona edició creixen les jornades de recuperació de la memòria històrica de Berga. Enguany hi ha més activitats i duren més dies, i també hi ha una nova entitat que s'ha afegit a les que ja participaven en la comissió municipal de memòria històrica de Berga. L'alcaldessa va explicar que les activitats es fan el febrer perquè té una càrrega simbòlica ja que fou el 2 de febrer del 1939 quan van entrar les tropes nacionals a Berga, però va matisar que la comissió treballa tot l'any.

I és que, malgrat que han passat 78 anys d'ençà del final de la guerra civil, encara hi ha molta feina per fer. Per exemple, posar en relleu els esclaus del franquisme. L'historiador i responsable del Memorial Democràtic Ignasi Hierro va explicar que a la comarca del Berguedà «sabem de diferents batallons de presoners» republicans que van haver de treballar com a mà d'obra forçada per fer obres com la carretera de Sant Vicenç del Rus fins a la Tossa.