El Berguedà va ser terra d'acollida de més de 1.500 refugiats durant la guerra civil

?L'octubre del 1937 la comarca va convertir-se en destí de republicans de les zones ocupades

15.02.2017 | 00:39
Ignasi Hierro, primer per la dreta, amb Aram Monfort i Javier Rodrigo, durant la taula rodona a Berga

L'acollida de refugiats provinents de les zones de conflicte és, ara, un tema d'actualitat a casa nostra. El Berguedà, com altres comarques, acull des de fa uns mesos persones provinents dels camps de refugiats. La situació no és nova. Tot i que en un context diferent, ja es va viure fa 80 anys, quan més de 1.500 espanyols, principalment del nord, van arribar al Berguedà l'octubre del 1937. Eren republicans que fugien de les zones ocupades pels franquistes que havien de trobar un nou lloc per viure i començar de zero.

L'historiador i professor jubilat Ignasi Hierro va aprofitar la seva intervenció a la taula rodona organitzada a Berga sobre la repressió durant el franquisme per demostrar que la guerra civil va tenir afectacions greus al Berguedà. «Com que les tropes van entrar a la capital berguedana a les acaballes del conflicte, es pensa, de manera equivocada, que la comarca va estar protegida, però no és així», va assegurar.

Una de les conseqüències de la guerra civil va ser l'arribada d'aquests refugiats a la comarca la tardor del 1937, quan el bàndol franquista va ocupar el que s'anomenava el Front del Nord (Astúries, Cantàbria, País Basc...). Els republicans van haver de fugir i bona part d'ells van arribar al Berguedà. Segons dades del registre de població, en aquell moment a la comarca hi havia poc més de 38.000 habitants. «La població va créixer amb 1.500 persones més, fet que va suposar una complicació en un moment de molta pressió i de pocs recursos. Per tant, això és una conseqüència negativa del conflicte», assegurava. Un poble com Casserres, per exemple, amb 1.734 habitants l'octubre del 1937, va acollir 155 persones. Hierro va relatar que els municipis havien de fer mans i mànigues per poder acollir aquestes persones. En el cas de Berga, els edificis del santuari de Queralt van convertir-se en un dels punts d'acollida principals.

L'historiador recorda que hi ha altres dades que demostren l'afectació de la guerra civil al Berguedà, com el nombre d'afusellats al Camp de la Bota. En total van ser 62 persones assassinades de la comarca, el que suposa l'1,66 per mil del total de 38.000 habitants el 1940. A més a més, 1.717 persones van ser empresonades, una xifra destacada en comparació d'altres comarques de la província i 908 berguedans van ser jutjats pels tribunals militars, el 2,4% del total de la població.

Hierro va estar acompanyat pels historiadors i professors de la UAB Javier Rodrigo i Aram Monfort. Aquest darrer va explicar detalladament l'existència de 16 camps de concentració escampats per Catalunya entre el 1938 i el 1942 on es van retenir 13.500 presoners dels quals no tenien proves suficients per iniciar-ne un procés judicial i es feien servir com a mà d'obra del règim franquista. Les activitats per a la recuperació de la memòria històrica continuaran a Berga dissabte que ve, amb una ruta guiada i un acte d'homenatge.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Cultures

Minuts de silenci en senyal de dol pels atemptats

Abans de cada espectacle del cap de setmana es va fer un minut de silenci. També va sonar...

Mor l'actriu i cantant Nati Mistral als 88 anys

Mor l'actriu i cantant Nati Mistral als 88 anys

Coneguda per dir sempre el que pensava, va rebre la Medalla d'Or de les Belles Arts 2007

Les Teixoneres de Moià posen al descobert un segon individu neandertal, ara un adult

La campanya d'excavacions d'enguany ha afegit tres dents a la trobada l'any passat, l'última va...

Enllaços recomanats: Premis cinema