Si la història del Kursaal és una història d'èxit, l'estrena del documental que relata el renaixement del teatre manresà també ho és. Si comencem pel final, la llarguíssima ovació amb què el públic, primer tímidament i després amb devoció, va saludar el treball, dóna la mesura del grau de complicitat que, aquest dimarts, es va viure entre la pantalla i la platea: total. La història ja la coneixen: una entitat, El Galliner, es proposa el 1995 recuperar un teatre en ruïnes; es venen entrades per a la futura reinauguració al cap de deu anys; s'aconsegueix implicar la ciutadania i, finalment, els partits polítics. I sí, el teatre es rehabilita i aquest febrer ja se celebren deu anys de la seva reinauguració.

El documental indaga en el que explica el títol: Kursaal. La força de la gent. I ahir, al teatre, no hi faltava ningú dels qui, implicats en poc, molt o tot, han format part d'una història que, explicada en passat i en perspectiva, i des d'una òptica no manresana, potser no és tan normal; al contrari, és excepcional. Aquest és el fil argumental que sustenta un treball de factura impecable, dirigit per Èric Motjer, que juga amb exquisidesa amb el color i el blanc i negre i alterna sense trencar el ritme les imatges d'arxiu i les entrevistes als protagonistes: des de l'exregidor de Cultura Ramon Fontdevila fins al l'exgerent del teatre Valentí Oviedo. En les intervencions dels membres del Galliner -des de Jordi Purtí fins a Joan Cirera passant per David Pintó, Joan Closas o Marc Borrós- no hi surten els seus noms. És una decisió col·lectiva. Com la de recuperar el teatre.

El documental no busca espectadors de pell sensible, busca el convenciment. El punt d'emotivitat l'hi posen els records i un nom: l'actor Joan Crosas en la veu del teatre al llarg del anys i fins avui, un paper que recuperava divuit anys després de fer-lo en la Marató Kursaal, celebrada el 1999 pel Galliner per reivindicar el teatre i sumar signatures per presentar als polítics. Dividit en sis capítols (Abandonament. El Galliner. La tenacitat. L'empoderament. La reconstrucció. El model), amb una obertura i un epíleg, la presentació del treball va començar amb les paraules de Jordi Basomba, gerent del teatre. Basomba va reconèixer que la idea de fer un documental havia estat seva perquè estava -i està- convençut que la història del Kursaal i del Galliner mereixia ser explicada. Aquí, i arreu. I va subratllar que Kursaal. La força de la gent volia «agrair» a la ciutat la seva confiança.

Motjer, el director del documental, va explicar que un dels reptes havia estat «provar d'explicar una història col·lectiva de forma personal» i que el títol significava «l'essència del teatre». Va agrair a Joan Morros, responsable del Galliner, tota la seva implicació, i l'«ànima» del teatre va rebre el primer i emotiu aplaudiment de la nit. El documental és també un reconeixement a Morros. L'alcalde Valentí Junyent donava pas a la projecció subrallant que es compartia «una història d'èxit».