La torre de l'aigua de la finca de can Jorba de Santpedor és obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, segons va explicar ahir la historiadora i arxivera municipal Mireia Vila. Tot i que ja constava que la seva firma era al darrere de la reforma que el 1917 es va realitzar a la casa de Serafina Jover de Llissach, la recerca realitzada en els darrers mesos ha permès ampliar el coneixement de la intervenció de l'autor de la Casa Ametller a la població bagenca i confirmar que també va projectar el dipòsit per a ús domèstic de 8.000 litres que s'alça dins la finca. Els plànols localitzats a l'Arxiu Nacional de Catalunya, però, no aporten llum sobre la data de realització, que es creu que és del 1907 o molt poc després.
La primera pista de l'atribució de la torre de l'aigua a Puig i Cadafalch la va proporcionar l'historiador David Gràcia, que en la investigació que va fer per a l'elaboració del llibre Un arbre ferm: els nobles Llissach i Catalunya (1213-2013) va consultar documentació de l'arquitecte. Mireia Vila va reprendre aquest fil amb motiu de la redacció del Catàleg de Patrimoni local, i en el fons del mataroní a l'Arxiu Nacional va poder documentar el llegat santpedorenc d'un dels grans noms del modernisme.
Procedents d'Occitània, on se'ls pot seguir el rastre fins al segle XIII, els Llissach es van instal·lar a Santpedor al XVI, i van millorar la seva posició social fins al punt d'obtenir la condició de Ciutadans Honrats de Barcelona en temps de Felip II. El 1662, els descendents van adquirir la finca avui coneguda com a can Jorba -perquè Joan Jorba i Rius, dels grans magatzems del mateix cognom, la va adquirir el 1934- i la nissaga va continuar ben col·locada, sobretot després de col·laborar amb la causa borbònica en la guerra de Successió.
El 1880, Narcís de Llissach va morir sense descendència i el patrimoni va recaure en la seva germana Concepció (1823-1895), casada amb Antoni Jover i Sans, industrial i germà del fundador de la Banca Jover. Concepció va fer reformar la façana de la casa, construir un badalot avui desaparegut que la coronava i enjardinar l'entorn. La seva filla Serafina Jover de Llissach es va casar amb l'industrial Enric Guix i Monteys, i, quan va enviudar el 1900, va començar a fer llargues estades a Santpedor.
«La Serafina i Puig i Cadafalch es deurien conèixer dels cercles de l'alta societat barcelonina, i ella el va convertir en el seu arquitecte de referència». De la relació se'n tenia notícia perquè algunes cronologies dataven les noves reformes realitzades el 1917 a la casa. Però descobrir que la torre de l'aigua, amb un molí de ramell a la part superior, també duia la seva firma ha estat tota una descoberta.
La compra d'uns terrenys per ampliar la finca és del 1907, i per això es marca aquest any com a data probable de construir la torre. Tot un luxe quan encara no hi havia aigua corrent al poble. També s'han trobat plànols sobre un sistema de filtratge ideat per Puig i Cadafalch per a la bassa del jardí, però es desconeix si es va fer.
Una desena de cartes localitzades a l'Arxiu Nacional constaten la fluïdesa de la relació entre Puig i Cadafalch i la dona. Entre el material consultat també hi ha plànols que certifiquen la intervenció de Puig i Cadafalch en altres elements de la casa i la finca, com la casa per als ocells, avui mig tapada per la vegetació. L'arquitecte també va intervenir en elements decoratius com el disseny del llum del vestíbul, encara intacte avui en dia. També s'ha documentat que l'artista Lluís Bru és l'autor del mosaic de l'entrada, amb la inscripció «Salve» al mig, i de les pintures de la sala de música.
L'alcalde Xavier Codina va voler agrair ahir les «facilitats» rebudes per la família Jorba i va avançar que «a la llarga, tal com és al planejament urbanístic, la zona verda ha de figurar com a equipament». De moment, però, «estem en converses». La casa està deshabitada.
