L'obra "La sega" (Proa, 2015), de l'escriptor valencià Martí Domínguez, ha resultat guanyadora de la dissetena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per onzè any consecutiu, es concedeix a una obra ja publicada.

L'acte, emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a l'Auditori de la Plana de l'Om.

El lliurament del guardó ha estat precedit per la representació "Planes i Amat, dos joves amics manresans", dirigit per Ivan Padilla, que consistia en un diàleg, ambientat l´any 1933, entre Joaquim Amat-Piniella i Josep Maria Planes. D´aquesta manera, la comissió que organitza el premi s'ha volgut afegir als actes de l´Any Josep Maria Planes. Tot seguit s'ha fet públic el veredicte del jurat format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha decidit, per unanimitat, atorgar el premi a "La sega", de Martí Domínguez.

L´escriptor valencià s´ha endut el guardó que consisteix en una escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les tres finalistes d´enguany on, a més de la guanyadora, hi havia "Ha nevat sobre Yesterday", de Gabriel Janer Manila, "Les fantasies del nàufrag", de Pep Albanell, i "Primer paisatge", d´Isidre Grau.

El premi l'organitzen Òmnium Bages i l'Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l´Associació Misteriosa Llum i l´Associació Memòria i Història de Manresa.

EL GUANYADOR

El periodista, assagista i novel·lista Martí Domínguez (Madrid, 1966) és doctor en biologia i especialista en lepidòpters. Des de l´any 1999 dirigeix la revista científica Mètode, per la qual cosa fou guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme l'any 2007. Actualment fa de professor de periodisme a la Universitat de València. "El somni de Lucreci" (2013) va rebre el Premi Carles Rahola d'assaig. Com a novel·lista, és autor de "Les confidències del comte Buffon" (1997), que va guanyar els premis Andròmina, Creixells i de la Crítica de la Universitat de València; "El secret de Goethe" (1999), Premi Prudenci Bertrana i de la Crítica de la Universitat de València; "El retorn de Voltaire" (2007), Premi Josep Pla; i "El fracassat" (2013). Amb "La sega" ja ha recollit, a més del Premi Amat-Piniella, el de la Crítica Serra d'Or.

LA SEGA

La novel·la guanyadora relata la història d'en Goriet, fill petit d'una família de camperols valencians que, en plena postguerra, ajudaven (mig per por i mig per convicció) els maquis i que veu com el seu paradís és esmicolat per la por, el silenci i la tragèdia de la mort violenta. La història presenta un tema força present en la literatura catalana (la resistència armada antifranquista), però en un espai menys habitual (el camp valencià), des d'unplantejament extrem (els masovers forçats a col·laborar amb el maquis o amb la Guàrdia Civil) i des d'un punt de vista insòlit (la visió d'un xiquet que viu els fets mentre es fa gran).

HISTÒRIA DEL PREMI

L'any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s'adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.

Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat integrat per escriptors i personalitats de la cultura i la literatura catalanes tria l'obra guanyadora.

El guanyador rep un guardó emblemàtic en forma d'escultura, obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.

Palmarès

Primera etapa (obra inèdita):

2001: Rafael Vallbona, per "La comuna de Puigcerdà", Columna.

2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per "Caminar sobre gel", Columna.

2003: Desert

2004: Josep Maria Loperena, per "a casa del fanalet vermell", Columna.

2005: Desert

2006: Agustí Segarra, per "La ciutat en flames". Columna

Segona etapa (obra publicada):

2007: Antoni Pladevall, per "Terres de lloguer", Columna

2008: Joan Garrabou, per "Confessió general", Proa

2009: Jordi Coca, per "La noia del ball", Proa

2010: Sílvia Alcántara, per "Olor de colònia", 1984

2011: Jordi Puntí, per "Maletes perdudes", Empúries

2012: Jordi Estrada, per "Rius paral·lels", L´Albí

2013: Rafael Nadal, "Quan érem feliços", Destino

2014: Monika Zgustova, "La nit de Vàlia", Proa

2015: Pep Coll, "Dos taüts negres i dos de blancs", Proa

2016: Joan Daniel Bezsonoff, "Matar De Gaulle", Empúries

2017: Martí Domínguez, "La sega", Proa