Els somnis no sempre es fan realitat. Semblava que la nit havia d'acabar per a La La Land, guanyadora de sis Oscars, amb un epíleg made in Hollywood, però l'error en anunciar la millor pel·lícula, que va anar a parar a Moonlight, l'altra gran favorita, li va robar el protagonisme en un inesperat, esperpèntic i històric gir final. Un final que va restablir la pau racial després de la polèmica que l'any passat va causar l'absència de negres en unes llistes de nominats profundament blanques.
Tot apuntava que La La Land, després d'obtenir els guardons al millor director (Damien Chazelle), millor actriu (Emma Stone), millor banda sonora original, millor cançó original (City of Stars), millor disseny de producció i millor fotografia, es coronaria com a millor pel·lícula i, de fet, així va ser durant uns minuts, i així ho van anunciar Warren Beatty i Faye Dunaway. Però alguna cosa no encaixava. Es va notar a la cara del veterà actor, que en obrir el sobre va llançar una mirada d'estranyesa al seu voltant. Tenia a les mans el sobre equivocat. Ningú de l'Acadèmia es va pronunciar, Beatty va prosseguir i va passar el sobre a Dunaway, que va llegir el nom de La La Land que apareixia al costat del d'Emma Stone, el premi lliurat just abans. Quan l'equip del reeixit musical havia pujat a l'escenari i havia començat a agrair el premi, Jordan Horowitz, un dels productors de La La Land, va interrompre l'acte. «Hi ha un error. Moonlight, vosaltres sou els gua-nyadors de la millor pel·lícula. Això no és una broma», va advertir Horowitz. I Barry Jenkins, director de Moonlight i que minuts abans havia guanyat l'Oscar al millor guió adaptat, simplement va tenir temps d'afirmar: «al diable amb els somnis perquè això és realitat». Aquest potent drama independent també es va endur l'Oscar al millor actor de repartiment, per a Mahershala Ali, que es va convertir en el primer intèrpret musulmà de guanyar el premi de l'Acadèmia.
La nit no va ser finalment el conte de fades amb el qual somiava La La Land, però sí que ho va ser per al seu director, Damien Chazelle, el realitzador més jove de la història d'obtenir el trofeu, amb 32 anys i 38 dies. «Aquesta és una pel·lícula sobre amor i jo em vaig enamorar mentre rodava. Ho significa tot que estiguis aquí avui amb mi», va dir Chazelle referint-se a Olivia, la seva parella. Emma Stone, Oscar a la millor actriu, va explicar en el seu discurs posterior a la sala de premsa que la situació viscuda al final a l'escenari havia estat «un dels moments més bojos de tots els temps», i va definir la seva competidora, Moonlight, com una de les «millors pel·lícules de la història». Sense sorpreses finals, Casey Affleck va obtenir l'Oscar al millor actor pel drama Manchester frente al mar i va dedicar la victòria a Kenneth Lonergan, director de la cinta i guanyador de l'estatueta al millor guió original: «sense ell no seria aquí, segur». El quartet d'intèrprets, i també com estava previst, el va completar Viola Davis, millor actriu de repartiment per Fences. Davis es converteix en la primera actriu negra de guanyar un Oscar, un Emmy i un Tony.
Sense estatueta catalana
Qui es va quedar sense estatueta va ser Timecode, el curt del català Juanjo Giménez. I amb humor, després de la cerimònia va tuitejar: «jo m'espero aquí. A veure si s'han equivocat també en els curts». Una manera divertida d'encaixar la decepció de no ser la cinta reconeguda pels acadèmics, un honor que va recaure en la producció hongaresa Sing.
La gala, de 3 hores i 45 minuts, va prendre un caire molt acolorit i juvenil amb l'arrencada musical oferta per Justin Timberlake i la seva cançó nominada Can not Stop the Feeling, que va fer ballar tot el teatre Dolby, inclosos Denzel Washington, Charlize Theron, Javier Bardem i l'esposa del cantant, Jessica Biel. Durant la primera meitat de la cerimònia hi va haver un repartiment divers de guanyadors, i La La Land no va tenir el seu primer Oscar fins passats els primers 100 minuts de la gala.
Entre les notes més cridaneres va destacar l'Oscar al millor vestuari aconseguit per Colleen Atwood per Animals fantàstics i on trobar-los, la primera estatueta daurada aconseguida per una cinta de l'univers Harry Potter. La saga original va ser nominada en 14 ocasions, però mai es va endur la victòria. O.J.: Made in America, Oscar al millor documental, es va erigir en la cinta de més durada mai condecorada en els premis, amb un metratge de 7 hores i 47 minuts.
