«GISELLE»
?Sant Petersburg Festival Ballet. Divendres 3 de març. Kursaal. Manresa.
Divendres es va poder gaudir d'una vetllada màgica al teatre Kursaal amb el pas de la companyia Sant Petersburg Festival Ballet. La companyia va recrear i transmetre l'estètica i l'esperit romàntic d'una de les peces més emblemàtiques del repertori clàssic, Giselle.
Una posada en escena clàssica, de clara línia estètica de l'escola russa: des del vestuari, la tècnica de ball i interpretativa i els decorats de roba pintada, senzills però evocadors.
Maria Menshikova ens va oferir una magnífica Giselle a nivell interpretatiu. Podíem veure aquella joveneta enamorada i innocent que embogeix i mor, i la seva transformació en una ingràvida willi. Tècnicament són destacables les seves excel·lents línies de cames, una correcta bateria, un meravellós balon (salt), com els seus exquisits port de bras (moviments de braços) en encarnar-se en willi. La seva variació solista del primer acte, però, no va estar a l'altura: a les seves pirouttes (girs) de attitude i al passé, va baixar del point abans d'acabar-les, perdent estabilitat al final.
El paper d'Albrecht va estar cor-rectament interpretat, i va conformar amb la protagonista una entranyable parella amb un treball de partenaire (quan el ballarí manipula la ballarina) destacable. Amb una depurada i fina tècnica, el ballarí va defensar una versió facilitada, tot s'ha de dir, de la variació del segon acte.
El treball del cos de ball va ser molt net al llarg de tot l'espectacle. Des de les amigues de Giselle, els vilatans i les danses de les willis. Cal assenyalar, però, que a la primera dansa de les willis, al primer creuament de files, uns dels moments més emblemàtics d'aquesta dansa, el soroll que provocaven les ballarines al terra era excessiu i delatava una evident falta de coordinació i musicalitat.
És evident que la qualitat d'aquesta joia del romanticisme es manté vigent i que el ballet clàssic és viu i actual.
