Pilar Rahola va rebre dijous al vespre el 37è Premi Ramon Llull, que va guanyar el passat mes de febrer per la seva novel·la ´La rosa de cendra´ (Columna). La periodista i escriptora va recollir el premi en una cerimònia a l´Hotel Palace de Barcelona a la qual va assistir una bona representació del món literari barceloní i català, i també institucional, amb el president Carles Puigdemont al capdavant. "Atabalada, emocionada i excitada", Rahola va confessar el seu amor per la literatura; una vocació que sempre l´ha acompanyat, però que la vida, "atribolada i complexa", no li ha permès desenvolupar tant com voldria. La guanyadora del guardó més prestigiós de les lletres catalanes ha confessat que, amb la literatura, "no hi ha hagut un sol moment en què no hagi estat enormement feliç".

La cerimònia d´entrega del 37 Premi Ramon Llull, el més prestigiós i ben dotat de les lletres catalanes -amb 60.000 euros-, es va celebrar novament a l´Hotel Palace de Barcelona. Escriptors, editors i personalitats del món cultural i polític van acompanyar la guanyadora del premi, Pilar Rahola, en aquest acte de reconeixement. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va ser l´encarregat de lliurar el guardó a la guanyadora.

Però més enllà del contingut de la novel·la -i de l´oportunitat que li ha brindat un auditori ple d´autoritats i representants institucionals per traçar paral·lelismes amables entre personatges històrics de l´obra i els actuals polítics-, l´autora es va prodigar en apreciacions personals sobre la seva relació amb la literatura.

De primer, Rahola es va confessar "atabalada, emocionada i excitada", i també convençuda que rebre el Ramon Llull "és una responsabilitat". No obstant això, la columnista va professar una gran confiança envers la seva obra. "Ningú escriu sense la voluntat que el lector reinventi la teva escriptura. I quan t´adones que els personatges creixen i es reinventen en cada lector et sents molt convençut que has creat alguna cosa molt tangible".

Pilar Rahola va emfatitzar la seva estima per la literatura. "Confesso que sempre he volgut escriure, soc una ànima literària" va dir abans de recordar dues petites novel·les de joventut o la seva breu etapa al capdavant de l´editorial Pòrtic. Però l´autora també va admetre que "en un determinat moment" la vida li va passar per damunt -es referia aquí a la seva arribada a la televisió-, i aleshores "la literatura, que vol pausa, va anar aturant-se".