Es tracta d'una programació «reivindicativa» que vol tornar a posar el focus en un teatre que fa cinc anys que no té butaques -ni lavabos, ni vestíbul- i que no sap quan acabarà la rehabilitació, explica Marc Fité, membre de l'Associació Cultural Esplai de l'Ametlla de Merola. Però per demostrar que l'equipament és viu, l'entitat que el gestiona torna a la càrrega amb nous espectacles: «és la manera de fer visible la necessitat d'acabar-lo». Butaques, lavabos, vestíbul, sonorització i climatització són les principals necessitats d'un equipament que des del 2012, quan va acabar la primera fase d'obres, està pendent del seu final. Malgrat això, és un dels pols culturals de la comarca. Com a mostra, el nou cicle, «ambiciós i molt musical», diu Fité, amb sis propostes de març a maig on repeteixen Dara Teatre i Peyu.

L'estrena serà el 26 de març amb Mars Joan, de Dara Teatre, original del surienc Roc Esquius, i que arribarà a l'Ametlla després del seu pas pel Tantarantana i d'haver omplert el Foment Cultural del Súria (Art en Cicle); continuarà el 2 d'abril amb el pianista Manu Guix i, el 8, Peyu amb iTime; i el 22, el planter local, el Grup Escènic Juvenil Esplai posarà en escena dues obres de Garcia Barba, Futur perfecte i El metge d'Alep; el 14 de maig serà el torn de la Polifònica de Puig-reig amb Classics & All that Jazz, i clourà el cicle el 20 de maig, la cirereta del pastís, Guillem Albà & La Marabunta.

Com ja va explicar aquest diari el 26 de febrer passat, el projecte per acabar la rehabilitació del teatre de la colònia puig-reigenca semblava encarat un cop inclòs en les propostes berguedanes per rebre fons Feder, però la seva, la del teatre, llargament reivindicada, en va quedar fora. El consistori va presentar al·legacions i ara toca, de nou, esperar: «sembla que anem pel bon camí, però fins que no es confirmi no donem res per fet», subratlla Fité.

No és una reivindicació nova. La necessitat d'acabar el teatre i de tenir butaques -i no cadires de plàstic- s'ha saldat, fins ara, amb dues protestes: els veïns es van portar de casa la seva butaca. I per donar gruix a la reivindicació, les companyies actuants des del 2013 han enviat escrits demanant, també, el final de la rehabilitació. La pregunta és: fins quan?