Blaumut publica aquest divendres el seu tercer llarga durada, anomenat ´Equilibri´. Aquest és el primer disc no auto-produït pel grup, que en aquesta ocasió ha confiat en la mà de Marc Parrot per perfilar-ne el so. La combinació entre l´arquitectura pop de les cançons i la secció de corda es manté inalterable, però al seu so característic s´hi sumen bases rítmiques més marcades i pinzellades electròniques subtils. Un so que Xavi de la Iglesia (cantant i lletrista) i Vassil Lambrinov (violí) presenten com una "evolució natural" i una "síntesi" dels àlbums anteriors, ´El turista´ (2012) i ´El primer arbre del bosc´ (2015). La satisfacció dels dos músics és gran, tant pel disc com per la situació del grup. "Tot està anant com ha d´anar", celebren.

Blaumut estan molt satisfets amb la producció de Marc Parrot, doncs consideren que "ha enriquit amb intel·ligència" el so del grup sense desnaturalitzar-lo. Una de les coses que més celebren és la seva contribució a fer que cada cançó tingui una "llum diferent", puntualitza Xavi de la Iglesia.

El cantant i lletrista i el violinista, els dos components que van engegar el grup, coincideixen que Parrot ha estat un "àrbitre perfecte" que ha aconseguit posar cada cosa al seu lloc, i treure més partit d´allà on es podia. "Ha aportat moltes coses a la producció, sempre respectant l´essència del grup".

El grup el va escollir perquè ja havien treballat junts en la gravació d´una cançó pel Disc de la Marató (2014) i els havia agradat molt com treballava i "com entenia el grup", explica el cantant. De fet, de la Iglesia assegura que si no ho haguessin fet amb Parrot, probablement haurien optat novament per produir-se el disc ells mateixos.

Entre les "essències" que conserva el grup hi ha l´inconfusible so de les cordes de Blaumut: violí, baix i violoncel. "Les cordes tenen aquest poder d´obrir-te el cor", corrobora Vassil Lambrinov. I per eixamplar la presència d´aquesta secció d´instruments, la banda va convidar una ´orquestra´ constituïda ad hoc, per col·laborar amb el discs. La van anomenar l´Orquestra Submarina -una referència que apareix a la cançó ´Chaplin´ de l´àlbum- i la van formar una colla d´instrumentistes amics i coneguts que es van avenir a participar.

Transmeten la seva impressió que han trobat un punt d´equilibri, tal i com resa el nom del seu nou disc. "L´equilibri és un punt precís, allò que ens permet sostenir-nos dempeus, el lloc exacte on tot i res és relatiu...", escriuen al llibret de l´àlbum. Equilibri o punt de trobada entre els seus dos primers àlbums, entre el seu so i noves sonoritats, entre l´exploració i la maduresa.

És com sí l´èxit sobtat que van tenir amb ´El Turista´ (2012) els hagués provocat un cert vertigen. "Allò ho va canviar tot, va ser un punt d´inflexió on es va començar a professionalitzar el projecte", explica Lambrinov, recordant que amb aquell àlbum no tenien cap perspectiva ni pretensió "que això fos el que ha acabat sent".

Aquesta anècdota il·lustra una mica la vida del grup, afegirà el violinista. La història de Blaumut "és un cúmul de moltes petites coses que ens succeeixen, aparentment sense haver-les planificat". I mirant enrere, "fins i tot amb aquelles coses que aparentment poden semblar negatives, tinc la sensació que tot està anant com ha d´anar", celebra un entusiasta Lambrinov.