Roger Illa (Manresa, 1986) és un dels pocs músics del país amb una àmplia formació en praxi històrica i interpretació en instruments de teclat històric, com el fortepiano, precursor del piano modern. Illa combina la tasca de concertista amb la pedagògica i després d'estudiar a Barcelona, de viure a Nova York i d'actuar per Europa, ha tornat a casa, a Manresa. Avui tocarà a Navàs (19.30 h) amb una rèplica del fortepiano Anton Walter, del 1805, construït per Paul Poletti. És el piano que tocaven Mozart i Beethoven. I el mateix que farà servir diumenge a la Masia La Garriga de Castelladral en la trobada d'una quarantena d'estudiants de 9 a 17 anys de 17 escoles de la Catalunya Central. Illa actuarà el 9 d'abril al Kursaal.

Fortepiano? De què parlem?

De tots els pianos històrics dels segles XVIII i XIX. Durant aquests 200 anys trobem molts tipus de fortepianos diferents. Tota aquesta evolució i canvi d'estètica de final del XIX és el que portarà al piano actual. Amb el fortepiano es toca la música de Mozart o de Beethoven amb l'instrument original, amb el que ells havien pensat i compost la seva música. I a mi, com a intèrpret, m'ajuda molt a entendre la música d'aquests compositors i em dóna moltes eines per al piano modern.

D'on neix el seu interès?

Vaig estudiar la carrera de piano a l'ESMUC, i pràcticament vaig conèixer per casualitat aquests instruments de teclat històric.

I què va pensar?

Que m'havien enganyat! (riu). Que no m'havien explicat tota la veritat. Feia molts anys que tocava el piano i no sabia res del seu antecessor!

Vol dir que és un instrument molt descongut entre els mateixos estudiants?

Sí. A l'estat espanyol només a l'ESMUC hi ha estudis de grau i màster de fortepiano.

Totalment per redescobrir.

Sí. Jordi Savall ha fet molta feina de descoberta amb els intruments del barroc, però de la música del classicisme i del romanticisme no es coneixen els instruments originals. Les orquestres en temps de Mozart eren d'una vintena de músics com a molt, i amb instruments diferents. Tampoc no existien les sales de concerts.

Descobreixi-me'l.

L'avantatge del fortepiano és que té menys tecles, són molt més petites i, per tant, el recorregut és més curt. Per als nens és una passada, perquè s'hi adapten molt bé i desenvolupen més ràpidament la seva creativitat que amb el piano modern, on han de fer més força. El fortepiano hauria de formar part dels estudis de piano.

I el so?

Amb el piano actual hi ha una homogeneïtzació del so. Amb el fortepiano, cada octava imita més els sons d'una orquestra. Cada octava té molta personalitat per ella mateixa. La concepció estètica del so és diferent.

Fascinat per l'instrument?

Sí, des del moment en què un professor va dir en una classe: penseu que més del 90 % de la música que toqueu amb el piano no està escrita per a piano. Descobrir els instruments originals té tot el sentit. És com tocar amb l'ànima de Beethoven, i t'ajuda a entedre moltes coses.

Per exemple?

Beethoven utilitza molts acords en registre molt greu, i així sonen en piano. L'explicació que sovint es dóna és que Beethoven era sord i per això posava acords greus. Però és que amb el fortepiano aquests acords sonen diferent.

És una altra lectura de la música.

Exactament. La música que ja coneixem s'escolta amb un altre aire. Sona diferent.

Amb els intèprets de fortepiano al país faríem un equip de futbol?

No, no hi arribem. Amb una mà en tindríem prou.

Sent com és un instrument poc conegut, com es planteja els concerts?

Explico molt, parlo amb el públic, li demano què en pensa... I desmunto l'instrument, n'ensenyo el mecanisme, i això agrada molt. Es tracta de recuperar la música d'aquella època i ensenyar-la amb el so i l'instrument original. Trenca la barrera entre intèrpret i públic, col·locar l'instrument al mig i la gent al voltant. I el públic entra en el concert, en la música.

I com s'arriba al gran públic? Com es dóna a conèixer?

Estem impulsant una associació Fortepiano XXI amb la idea de donar-lo a conèixer en tots els àmbits: plantejar un format de concerts diferent, pensats en com es feien a l'època.

I com es feien?

Amb més proximitat. Ara, en una sala de concerts, es demana silenci. A l'època de Schubert, els concerts eren una festa d'amics, s'assemblavem més a una jam-session de jazz que a un recital de clàssica actual. La gent ho vivia al voltant del piano.