La televisió espanyola té una graella de programació que coincideix escassament amb els meus gustos, potser perquè a casa nostra (amb tanta autocrítica com es vulgui) s'ha fet, tradicionalment, una altra televisió, intel·lectualment una mica més interessant. Tot i així, de tant en tant, un cau i canvia de canal, deixa els principis aparcats i mira determinades propostes. La presència de joves artistes manresans és l'esquer que em va introduir a 'Got Talent' de Tele5.

En veure alguns d'aquells primers programes em va costar entendre com algú que es vulgui sentir artista es posava en mans de les ments pensants (?) d'aquests proposta que valorava més l'escarni que no pas l'art, o com, fins i tot, havien trobat un actor català per presentar-ho.

Però un s'empassa una poció de comprensió que prepara amb bondat i fe en que alguna farà esmena ni que sigui perquè el programa proposa una tria i la vida sempre fa triomfar els millors. Ja us dic ara que res. Tot plegat frustrant.

'Got Talent', venut com a programa per descobrir talents, va néixer com un programa per fer escarni públic de gent que no té ni talent ni és artista. Aquest riure fàcil, en alguns punts de l'estat espanyol (i també de Catalunya) deu tenir audiència i la xifra ho justifica tot. Sobre l'escenari de llums de neó, aquests darrers mesos hi ha desfilat de tot, i el jurat hi ha sucat pa amb algunes de les interpretacions.

La poció, però, me la vaig prendre fins a l'últim dia i és aquí on dius ja n'hi ha prou. Entre els finalistes hi havia tres manresans, en dos grups diferents, demostrant que a la capital del Bages hi ha en els darrers anys una sèrie de joves que han trobat en el hip hop una manera d'expressar la seva habilitat i el seu art. Ho sento per ells. El programa va decidir que el guanyador havia de sortir del vot directe del public, a través d'internet, sense controlat res, i determinats col·lectius van posar en marxa l'elevació a la categoria suprema de l'escari. Un home de nom artistic Tekila se n'ha endut el concurs. No hi ha art en el seu cos i en els votants, només burla i de mal gust.

No sóc gens de Risto Mejide, un dels quatre membres del jurat, no és una personatge televisiu que em sedueixi en pràcticament res del que fa i, en aquests mateix programa havia tingut moments per emmarcar en el llibre del que no s'ha de fer des d'una televisió, però és cert que va prendre en el moment final l'única decisió possible:per salvar la seva pròpia dignitat: Marxar del programa i denunciar els mètodes (això ho ha fet encara més des de les xarxes socials).

Aquells artistes joves que volen tenir una oportunitat, i aquells que són més grans i no han trobat el camí de l'èxit, han de tenir una gran frustració difícil de pair. Un mag, uns ballarins, alguns dels que cantaven... haurien pogut endur-se aquesta segona edició de Got Talent. Però en el país de l'estafa permanent no ens ha d'estranyar que la tele ens enganyi, elevi l'estafa a categoria de santedat i no faci un pragrama de caçatalents, sinó una paròdia esperpèntica del mal gust. 'Got Talent', nois.

Un aplaudiment per als ballarins bagencs de Progenyx, Cristian Vieira i Javi Baena, que van quedar en tercer lloc, per a l'altra finalista de Manresa, Tània Cornet.