Apuntin. Iris Vallès Torres. Té 6 anys i és de Navarcles. I aquest divendres debuta al Festival de Cinema de Màlaga en la pel·lícula El jugador de ajedrez, de Luis Oliveros. Aquest dijous ja va fer algunes entrevistes i avui serà a la première. La vida de la petita Iris i la dels seus pares, Vanessa Torres i Marc Vallès, ha capgirat com un mitjó en poc més d´un any i mig.

Una fotografia de la nena va acabar a l´agència La Central de Actores de Barcelona -a través de la iniciativa d´un amic del seu pare- el desembre del 2015. Els van trucar per a una sessió de fotos i van estar a punt de no anar-hi, explica la Vanessa Torres. Però una frase del seu marit la va convèncer: «les oportunitats vénen i se´n van. No tenim res a perdre». I l´abril del 2016 fitxaven la petita Iris per rodar El jugador de ajedrez: Iris seria Margaux, la filla dels protagonistes, Marc Clotet i Melina Matthews. Avui tota la família (ells tres i els avis paterns) assitiran a l´estrena del film, que té esgotades les localitats des de fa setmanes.

Però l´esprint de l´Iris no s´acaba aquí. Des de l´abril de l´any passat fins avui, la navarclina ha rodat quatre espots i ha fet de model de catàleg per a una marca de moda infantil alemanya. I ha hagut de dir «no» a dues propostes més. Com ho porten? Els seus pares són clars: «amb molta calma. Si ella té de ganes d´anar als càstings, hi anem. Sinó, no. Tot això és nou per a nosaltres però no volem que es converteixi en cap imposició per a ella. Mentre s´ho passi bé i la truquin, endavant; quan no sigui així, ho deixarem». Ni Torres ni Vallès tenen res a veure amb el món del cel·luloide, ni amb el de la publicitat. Barcelonins, fa deu anys que es van instal·lar a Navarcles, on va néixer l´Iris.

«Buenas noches, voy a soñar con papá». Aquesta va ser una de les frases que la nena va haver d´aprendre´s en el càsting del film. Al principi, en francès; després, en castellà. I la càmera es va enamorar de la petita navarclina que mai no ha fet teatre, que estudia a l´escola Catalunya, i que fa cros i ballet.

A principi de maig, l´equip d´El jugador de ajedrez volava a un Budapest reconvertit en París (Oliveros ja havia rodat allí El angel de Budapest). I després de la sorpresa i els esclats d´alegria sorgia el primer contratemps. Qui acompanya l´Iris al rodatge durant una setmana, a Budapest? «Nosaltres tenim la nostra feina i de cop i volta tot s´accelerava». La Vanessa i el Marc no la van poder acompanyar però sí els avis paterns, expliquen. Era el primer cop que l´Iris agafava un avió i la primera vegada que es posava davant d´una càmera. Amb tota la naturalitat del joc. «És el que suposa per a ella. Ens van felicitar per mail perquè no van haver de repetir cap escena», diuen amb un punt d´orgull i, encara més, de sorpresa.

El poble del productor i de l´avi

La Vanessa i el Marc van acompanyar la seva filla al següent desplaçament, una setmana de rodatge a Las Palmas, reconvertit en el Madrid dels anys trenta. D´aquelles setmanes guarden un pòsit de records en forma d´àlbum de fotografies i la sensació d´haver format una «segona família», en especial amb els pares a la ficció de la seva filla: «el Marc i la Melina es van guanyar l´Iris des del primer moment». I els avis? «Emocionats!, sobretot el meu pare, que és un autèntic cinèfil i li encanta tot el que hi ha darrera dels films. Imagina´t assistir a un rodatge i fer-ho perquè hi actua la teva neta!», explica Vallès.

Però les casualitats no acaben aquí. Després del rodatge d´El jugador de ajedrez, la família va tornar a una rutina només trencada per les trucades de càstings i els missatges de whatsapp amb els actors interessant-se per l´Iris. La relació s´estrenyia. També amb el productor Juan Antonio Casado, amb qui els avis van entrar en contacte en el rodatge.

Sabien que la pel·lícula no s´estrenaria fins al 2017, però el desembre de l´any passat ja van poder veure la feina de la seva filla en una preestrena tècnica a Porcuna, un poblet de Jaén, de 6.000 habitants. Per què allí? Porcuna és el poble natal del productor del film, però també de l´avi matern de l´Iris. «No ens ho podíem creure. El meu pare feia 14 anys que no hi anava!», diu la Vanessa. I tots tres, avis i tiet van enfilar cap a Jaén. Allí es van retrobar amb l´equip de la pel·lícula i van veure, per primer cop, la seva filla en la gran pantalla: «va ser molt emocionant i impactant. L´Iris va signar els seus primers autògrafs».

Mentre parlem amb la Vanessa i el Marc, l´Iris ha mirat dibuixos a la tele. Està cansada i és hora de sopar. Està aprenent a llegir i és feliç pintant i dibuixant. Diu que vol ser actriu i que del viatge a Budapest el que més li va agradar va ser poder anar de vacances amb els avis. Després de Màlaga, la pel·lícula viatjarà a diferents festivals fins a la seva estrena a la cartellera, el 5 de maig. La premier serà a Madrid, el 25 d´abril, al Cinema Gran Via. I allí hi seran.

La família està expectant: «ens diuen que la repercussió començarà ara. Què farem? No ho sabem. Volem que ella en gaudeixi i no convertir-nos en pares com els que de vegades hem vist als càstings, que arrosseguen la criatura. De moment ha estat tot molt maco. I és amb el que ens quedem: un record de per vida». L´Iris somriu i mira els seus pares. Ja no tenia ganes de més fotos però fem la darrera amb el tauler d´escacs que la família té a la taula del menjador de casa. No cal dir-li res; ella sap quan ha de mirar a la càmera. I quan no.