Estrictament parlant, sí. Tocar el dos no és tan senzill (Alrevès) és la primera novel·la negra de l'autor berguedà Màrius Moneo (1964), que ha conreat la narrativa per a adults i per a joves. Ja ho havia insinuat, explica, a La mort, a l'ombra del bibliotecari (2016), però amb l'experimentat sotsinspector Gil Alabau s'hi ha llençat de ple. La novel·la la presenta avui a Berga, a la llibreria 4 Cantons (19 h) amb la complicitat del seu germà, Pep Moneo, devot del gènere.

Amb una trama perfectament estructurada i amb un títol que pren tot el sentit («morir-se no és tan fàcil»), Tocar el dos no és tan senzill situa la Juliana Bautista, una dona de fer feines equatoriana establerta a Girona, en el punt de mira del lector d'una novel·la farcida de secundaris que van revelant o defugint el seu protagonisme. Hi ha un crim i hi ha un cadàver, sí. I una galeria de sospitosos amb un final... «complicat», subratlla.

Moneo, professor de secundària, dispara dosis d'humor negre per confegir una història que «beu de fragments de la realitat»: una frase captada al vol, una notícia al diari... No és una novel·la «retòrica», sinó de « fets, personatges, llocs, i diferents punts de vista», un trencaclosques situat a Girona i als seus voltants (i amb una acludada d'ull a Berga i a Manresa, on viu el pare d'Alabau). Si agrada, subratlla, el personatge del sotsinspector podria tenir continuïtat. De fet, el berguedà té una novel·la anterior ja protagonitzada per aquest personatge. Amb un llenguatge que no defuig els localismes i amb cura del vocabulari, Tocar el dos no és tan senzill és un mirall crític de la nostra societat: de la «gent normal».