Una veu dolça i càlida, molt ben acompanyada per una banda de quatre músics, cantava cançons sobre l'amor, el desamor, els records i el pas del temps dissabte al vespre a l'escenari del teatre del Foment Cultural de Súria. Ho feia en un ambient proper, íntim i acollidor, amb poc més de 150 persones al davant. La veu era la de la jove cantautora de Vilassar de Mar Judit Neddermann, que amb només 25 anys s'ha convertit una de les artistes femenines amb més projecció en l'escena catalana actual; una autèntica perla que arrenca el vol amb força, i que en la seva primera visita al poble ja va seduir de llarg el públic surienc.

Malgrat que per a ella era un debut, Neddermann va ser l'en-carregada de tancar la primera edició de l'Art en Cicle, la programació musical i teatral inèdita que enguany han impulsat un grup de joves del poble vinculats a Foment Cultural. El cicle, que té intenció de repetir-se l'any vinent, ha portat al teatre fins a quatre propostes artístiques, i va ser àmpliament aplaudit i felicitat, tant per part del públic com per la mateixa cantautora, que va lloar les inquietuds i la capacitat d'organització dels joves impulsors.

Maridatge musical

Neddermann va desplegar els temes del seu últim treball, Un segon (2016) -que feia exactament un any que havia presentat- sense deixar enrere les cançons del seu primer disc, Tot el que he vist (2014), amb el qual es va donar a conèixer. Adri González (teclat), Isaac Coll (baix), Pau Figueres (guitarra) i el solsoní Andreu Moreno (bateria) hi van posar la base músical i van brillar amb els solos. Les lletres, emotives i personals, van permetre a la jove cantautora connectar amb el públic i despullar sentiments. I és que, tal com va explicar ella mateixa, les seves creacions sempre beuen de les experiències pròpies: des de les relacions tòxiques -«vaig veure que no aporten res de bo; si en teniu, talleu-les d'arrel!»- fins a l'homenatge familiar a la germana o a l'avi, passant per les històries d'amor que l'han tornat a il·lusionar. Tot plegat enmig d'un maridatge d'estils que oscil·la entre el jazz, el folk, el blues i el pop, amb tocs exòtics com els de la penúltima peça de la nit, Despedida, que combina fragments de música tradicional.

Abans havien sonat temes com Ara i aquí, Jo no vinc al teu pou, El fugitiu -amb lletra de Miquel Martí i Pol- o Nelita, que va fer cantar a tothom. La cançó Voldria que fossis aquí, de moment el hit més conegut de l'artista, va ser el bis que va tancar la vetllada.