El Museu Comarcal de Manresa llueix a les seves sales una pintura sobre fusta que representa un calvari de Crist, datada a final del segle XVI, després de la intervenció que s'ha dut a terme al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix, amb una subvenció de 5.094 euros concedida pel departament de Cultura de la Generalitat. L'obra és d'autoria i procedència desconegudes, tot i que el director de l'equipament de la capital bagenca, Francesc Vilà, apunta que «qüestions estilístiques, l'origen incert i la comparació amb altres peces ens fan pensar que és una taula de context manresà».
La pintura forma part de les col·leccions del museu, «suposem que des de la guerra civil, cap al 1937». La taula, de forma quadrada, amb 130x130 cm, és massa gran per considerar que formava part d'un retaule, apunta Vilà, que esbossa la possibilitat que funcionés per si sola i, per tant, fos creada per a una església petita o una capella. «A nosaltres ens serveix per il·lustrar l'espai que dediquem a l'art de final del segle XVI i principi del XVII, l'inici del barroc», segons el director del museu.
La intervenció dirigida pel restaurador David Silvestre va durar quatre mesos i va consistir en la fixació dels estrats pictòrics en perill de despreniment i la neteja de la superfície pictòrica. Primer es va fer l'estudi preliminar amb tècniques fotogràfiques i de raigs X i l'anàlisi dels elements de l'obra. Posteriorment, la peça va estar un mes a la cambra d'anòxia per desinsectar-la, i després se li va aplicar un desinsectant preventiu.
En aquest punt, la taula ja estava a punt per a la neteja superficial de la pintura i l'eliminació de la capa de vernís oxidat. En darrer terme, es va aplicar massilla i es van retocar totes les pèrdues de capes de preparació i la pictòrica, amb prèvia protecció de la superfície amb un vernís de baix pes molecular. Una de les particularitats del treball va ser la impossibilitat de treure els esquitxos de rat-penat, molt presents a la peça, perquè es van degradar cromàticament els pigments subjacents.
«L'obra estava feta un desastre», explica Vilà. La taula tenia un problema greu de manca d'adhesió i cohesió de les capes de policromia i de preparació, respecte de la fusta i l'estat de la fusta també era greu a causa de l'avançada infestació de xilòfags a tota la superfície. L'acumulació de brutícia inorgànica i pols dipositada a la pintura en dificultaven la lectura.
La pintura mostra un Crist clavat a la creu entre la Mare de Déu i sant Joan. També hi ha un soldat amb la llança, que es creu que podria ser Longí, de qui l'Evangeli segons sant Joan diu que va traspassar el costat de Jesús amb l'arma un cop mort. La cinquena figura és una dona que ora agenollada, segurament Maria Magdalena.
