Algú com tu (2015, premi Ramon Llull) va ser un èxit absolut. El Xavier Bosch (Barcelona, 1967) de Dani Santana girava com un mitjó i el públic el rebia amb els braços oberts. Diu que el seu nou llibre, Nosaltres dos (Columna) , que explora la relació d'amistat del Kim i la Laura al llarg de més de trenta anys, és el seu millor llibre. Posa d'exemple la frase del jugador de golf Arnold Palmer, que deia que com més practicava més sort tenia. Per a Bosch, periodista a qui bull la sang quan té una notícia al pap, en la «literatura és el mateix». No hi ha secrets: «es tracta d'agafar del bracet un lector, arrossegar-lo per la història... i que hi entri». I Nosaltres dos engega la cursa del Sant Jordi molt ben situada. Per al 23 d'abril, Bosch ha demanat Jaume Cabré i Jo Nesbo; i regalarà Cosmonauta, el llegat del desaparegut Francesc Garriga, el seu millor amic i nom clau en la seva darrera novel·la.
Amb Algú com tu
Després de tres novel·les amb el Dani Santana de protagonista podia fer la sensació, al lector i a mi mateix, que feia allò com xur-ros. L'editor de Proa volia més 'santanes', però jo no em volia etiquetar com a autor d'un sol personatge; volia demostrar-me que podia explicar un altre tipus d'històries i, sobretot, em calia sorprendre els lectors.
I ho va aconseguir totalment.
Sí, amb una història molt emocional. Guanyar el Llull suposa molta difusió i molta repercussió.
I ha estirat el fil.
Després d'escriure aquella història de passió de cinc dies molt intensos a París que justifiquen gairebé una vida, es va morir el meu millor amic, Francesc Garriga, una persona amb qui, al llarg de 34 anys, ens vam veure cada dia, vam parlar cada dia, vam riure, vam plorar... En la desesperació vaig pensar que el primer que escriuria sense ell, que m'havia aconsellat des que vaig començar a publicar el 1992 i fins a la seva mort, el 2015, havia d'estar molt bé i havia de ser una novel·la sobre l'amistat.
Però entre home i dona.
Sí, no té res a veure amb ell. La relació entre un home i una dona em donava més joc, pel morbo.
Així, és possible l'amistat entre un home i una dona?
S'ha de llegir el llibre (riu). Personalment, i al marge de la novel·la, crec que sí; ara bé, quan hi ha una atraccció latent, com passa amb els dos personatges de la novel·la des que es coneixen a la universitat... algú ha dit que és una novel·la tàntrica, que el lector té ganes que passin coses entre ells dos. I ja no explico res més!
Queda clar que l'amistat és important per a Xavier Bosch.
Jo crec que per a tots, no? Algú va dir que és més important amb qui menges la truita que la truita en si, i serà una bestiesa però és veritat. No sabem en quin moment l'amic o amiga de la teva vida esdevé aquesta figura perquè quan la coneixes no saps com acabarà la pel·lícula. Tot es va trenant al cap dels anys, com en el cas dels protagonistes.
I és que la vida passa. Per al Kim i la Laura, també
Nosaltres dos és també una novel·la sobre el pas del temps. M'anava molt bé situar-la en un període de 30 anys, els mateixos que vam ser amics amb el Francesc. Als 20, la vida no t'ha posat a prova, tot és sol, campus i motius per viure; als 35, la vida ja va de debò, família, fills, feina... i als 50, que és en el moment en el qual em trobo ara i que segurament explica aquesta mirada indulgent a la maduresa, ja t'adones que has de posar el comptador a zero: has fet més recorregut del que et queda.
I aquest moment és...
Ja tens un nivell d'experiència sobre el que has viscut, i si les necessitats bàsiques les tens cobertes, menjar, feina i un cert superàvit per a oci, és que has après a dominar la situació i has après a dominar les emocions. Per això faig que el Kim i la Laura es coneguin fent un treball sobre Frankenstein. El monstre dóna les gràcies al científic per haver-lo creat i dotat d'emocions, però li retreu que no li ensenyés com gestionar-les. I el que fan el Kim i la Laura, fan els lectors i fem tots des que tenim ús de raó fins que ens morim, és aprendre a gestionar aquestes emocions. Nosaltres dos és un viatge a l'ànima.
Novel·les de sentiments igual a novel·les per a dones. Què en pensa, d'aquesta etiqueta?
Que m'he trobat molts homes emocionats amb Algú com tu i Nosaltres dos. No escric novel·les per a homes o per a dones, sinó les novel·les que m'agradaria llegir. Però qui compra més llibres i llegeix més són les dones.
Prejudicis?
Sí, en tenim. I t'explico una anècdota que em va passar com a autor d' Algú com tu. La Gemma Lienas, que formava part del jurat del Llull, quan va obrir la plica i va veure el meu nom va quedar molt sorpresa. Em va dir que des de la pàgina 30 estava convençuda que aquella història només la podia haver escrit una dona.
Ho celebra?
Ho celebro. Celebro tenir aquesta capacitat. Jo em conec a mi mateix, se com sóc de romàntic, de sentimental, com em pesen els morts...
I sense pudor.
Si no et sinceres, si et frenes, queda fals. Nosaltres dos és una hstòria de ficció però l'he escrita amb el cor: jo m'he emocionat escrivint-la. La clau de la comunicació és posar sentiment. I aquesta és una novel·la sobre la recerca de la felicitat per part de tots els personatges, que també ha estat la meva.
