A nton Walter va morir el 1826 però els seus pianos segueixen sent una referència. Va ser el constructor més prestigiós de la seva època a Viena i va treballar amb els principals compositors. Mozart, per exemple, va fer servir un piano seu durant bona part de la seva car-rera.

Les variacions de Mozart d'una cançó tradicional francesa van ser justament la peça escollida per obrir el concert d'ahir al migdia a la Plana de l'Om. Tocant les tecles d'un facsímil d'un piano del 1805 hi havia el manresà Roger Illa, que debutava a la ciutat.

S'ha especialitzat en pianos dels segles XVIII i XIX i aquesta setmana ha estat oferint una masterclass al Conservatori. Estava previst que algun dels alumnes intervinguessin en el concert, però cap no havia pogut preparar-se prou bé. El fortepiano s'assembla al piano modern, però és més estret, té menys potència i un registre més curt.

«Eren uns pianos més fets a mida del compositor, ara tots s'assemblen més entre ells», explicava Illa en la presentació del concert. Amb un somriure i un to molt entenedor va anar introduint el repertori. «Dijous vam portar l'instrument aquí, perquè s'anés aclimatant».

Va interpretar obres de compositors com Schubert i Haydn, en algun cas accionant els pedals amb els genolls. Activava així l'efecte moderatto, que permet despendre el so més delicat del piano.

Per al final del recital va deixar la Sonata en fa menor op. 57 de Beethoven, l' Apassionata, que va deixar el públic amb la boca oberta. Després dels aplaudiments va oferir com a bis una carícia, la Sonata per a piano núm. 14 en do sostingut menor del mateix Beethoven, coneguda com a Clar de lluna.

L'únic inconvenient del concert van ser els addictes al telèfon mòbil que no podien deixar d'encendre la pantalla i fer sorollets. En un moment hi va haver vuit persones filmant a la vegada, el que impedia que la resta del públic pogués concentrar-se.

Pressupostos participatius

Roger Illa va començar a estudiar al Conservatori de Manresa. «Va ser el primer contacte amb la música», explicava. Després va marxar a Barcelona, però segueix compromès amb la ciutat i és un dels impulsors del que vol ser la primera edició del Festival Manresa antiga, una de les propostes que s'han presentat als pressupostos participatius de la ciutat. Ja s'ha posat en marxa el web per difondre el projecte, a 18xxi.com. Les votacions començaran a final de mes i ahir ja van començar a repartir fullets per donar a conèixer la candidatura.