És admirable la capacitat de treball de Joan Sallent, el pintor manresà que continua dibuixant cada dia havent superat ja la norantena. Fruit d'aquesta dedicació devocional per l'art n'és el llibre Refranys il·lustrats 2, un volum en la mateixa línia del que el segell manresà Zenobita va publicar a final del 2015 i que acompanya una dita popular amb una creació de Sallent, nascut el 1926 a Navarcles i veí de Manresa des de l'adolescència.

«Visitar Joan Sallent pressuposa, conscient o inconscientment, reviure la història, sobretot la història de les arts plàstiques bagenques i manresanes», explica Josep M. Massegú en el pròleg del llibre. I explica que, «d'aquelles etapes llunyanes», encara viuen Antoni March (1923) i el mateix Sallent, que «dibuixa i pinta en un raconet de la seva habitació dormitori, el seu actual miniestudi». El mateix artista admet que, de dibuixos, «torno a tenir-ne molts, tants com per fer-ne un llibre».

Refranys il·lustrats 2 té format horitzontal. En les pàgines de l'esquerra es pot llegir una frase feta, una dita popular, i en la contigua un dibuix que hi fa esment. Alguns dels dibuixos de Sallent encarnen la vida quotidiana i desprenen un entranyable costumisme. D'altres posen el dit a la nafra de qüestions d'actualitat, com un parell en els quals apareix el retrat de Mariano Rajoy al costat de les frases «L'home és l'únic animal que ensopega dues voltes amb la mateixa pedra» i «Abans s'atrapa un mentider que un coix».

De fàbrica a residència

Un dels conjunts arquitectònics més interessants del barri Vic-Remei de Manresa és el que acull avui en dia la residència geriàtrica Montblanc. Francesc Comas ha estudiat el recinte i n'explica la història al llibre Història d'un edifici al servei de la ciutat (Manresa, 1817-2017), que presentarà dimecres (19 h) al Montepio. «Primer va ser una fàbrica, i s'observa, per exemple, en la façana i en les columnes dels embarrats que encara hi ha a l'interior», explica: «després, va passar a ser el convent de les reparadores, fins que les monges en van marxar. Des de fa poc més de trenta anys, hi ha la residència Montblanc».

Curiosament, l'editorial Zenobita presenta dos títols de Francesc Comas aquest Sant Jordi. Si dimecres, l'estudiós parlarà del llibre esmentat al Montepio, l'endemà dijous ho farà a la Casa Lluvià d'un altre, Històries de Manresa 2, un recull dels articles que publica setmanalment a Regió7 i del qual es parla al costat d'aquestes línies i en la pàgina anterior.

Una altra novetat de Zenobita és Qui vol el llop?, un conte il·lustrat que inclou un disc compacte autoria de Manel Justicia i Xavier Ventosa. L'obra s'adreça a nens de 3 a 8 anys i és la sisena cantata que publica el segell manresà. L'argument presenta el llop, que sempre és un personatge dolent, com algú molt diferent, un bon jan.

Zenobita també presenta per Sant Jordi la tercera edició i la versió digital d' Elements i recursos minerals. Aplicacions i reciclatge, una obra de Joaquim Sanz i Oriol Tomasa que apropa el món dels minerals i els seus usos al públic.