Perruquer i pintor. Jordi S. Checa (Manresa, 1976) fa gairebé vint anys que està vinculat al món de la perruqueria i l'estilisme i persegueix la bellesa en cada client que passa per les seves mans, per deixar-lo digne de portada de revista. Per mitjà dels seus quadres sobre l'anatomia humana busca plasmar la bellesa... però a través de la imperfecció. Es desprèn dels lligams dels cànons estètics marcats per la societat i gaudeix pintant arrugues i ulls enfonsats. Checa somia poder viure de la pintura i presentarà, el 22 d'abril, la seva primera exposició, titulada «Perfeccions», a la Nova Vella Sala de Manresa. La mostra consta de 20 quadres, la majoria sobre figures humanes i cinc natures mortes.

«En el saló de bellesa tot ha de ser perfecte: el pentinat, el tallat de cabells, etcètera. La gent ve amb el mòbil i t'ensenya com vol ser. I quan em tanco dins meu m'agrada pintar la imperfecció. És una manera de sortir dels cànons de bellesa que em porta el saló. M'obsessiona poder reflectir unes bones arrugues, una cara marcada pel pas del temps. M'atrau més això que una fesomia perfecta», explica Checa.

La pintura i l'estilisme han estat els seus dos grans amors. La passió per la pintura el va captivar quan era petit. Els primers passos els va fer quan tenia vuit anys en una escola de dibuix de Manresa. Anys més tard va centrar-se en la pintura a l'oli, tècnica que continua utilitzant. Però els estudis de perruqueria i la posterior estada durant dos anys a Anglaterra per perfeccionar l'estilisme quan ja havia complert la majoria d'edat van provocar que deixés de pintar. Quan va tornar a la ciutat, va obrir el local Caché estilistes, on fa 17 anys que està al peu del canó. I en fa 4 que va començar a preparar l'exposició, sota la supervisió del seu mentor, Gabriel Villegas.

Però Checa ha mantingut sempre tancat amb pany i forrellat entre la clientela habitual que pintava quadres. I els seus companys pintors tampoc sabien que es dedicava al món de l'estilisme. «No ho he dit mai a ningú perquè vull separar els dos mons. A més, el sector de la perruqueria és molt vanitós. La gent et regala paraules boniques perquè els has de tallar el cabell o el que sigui. I no volia que opinessin gratuïtament sobre les meves pintures i que m'elogiessin per quedar bé», recalca.

Però des de fa unes tres setmanes ha repartit uns fulls informatius de la seva exposició als clients i els ha confessat que és pintor. «M'he vist obligat a fer el canvi de xip. No sé si estic preparat per la seva reacció quan vagin a veure l'exposició. M'agradaria que em diguessin si els ha agradat o no», explica. I subratlla ben convençut: «accepto les crítiques constructives i també les destructives».

Tocar de peus a terra

El manresà és conscient que viure de l'art, ara per ara, és gairebé impossible. «No hi ha sales d'art a Manresa. A Girona, al nord de Catalunya o pels voltants de Madrid n'hi ha força. Jo crec que els manresans es gasten els diners en oci, restauració i roba, però amb l'art i la pintura els costa més. I és lògic que sense demanda no hi hagi oferta».

L'objectiu de l'exposició que inaugura dissabte és, sobretot, donar-se a conèixer i intentar recuperar els diners invertits. «Com que en el món de l'art no sóc ningú no puc tenir una venda alta dels meus quadres. El preu de les obres oscil·la entre 250 i 300 euros amb el marc inclòs. Sé que no es valora ni la pintura ni el temps que hi he passat, però no busco lucrar-me. Vull divertir-me i que la gent em comenci a conèixer». Checa ha deixat de transitar en secret entre el món de la pintura i l'estètica. I continua empès a ballar amb la bellesa, ja sigui en salons seguint els cànons fixats per la societat o fent ressaltar les imperfeccions de les persones sobre una tela.